Coördinaten 438

Geüpload 16 november 2018

-
-
756 m
515 m
0
6,8
14
27,07 km

32 maal bekeken, 0 maal gedownload

nabij Calassanç, Aragón (España)

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER LA COMARCA ARAGONESA DE LA LLITERA / LITERA: DES DE CALASSANÇ A PERALTA DE LA SAL, A LA MORA, BAELLS I NATJÀ / 24B DE NOVEMBRE DEL 2018


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTÈNCIES PRÈVIES

Com en altres recorreguts de RECONEIXEMENT GEOLÒGIC (o de RECONEIXEMENT GEOLÒGIC I MINER), el recorregut es compondrà de diverses PARADES. Tanmateix hi haurà algunes PARADES CONDICIONALS. D'acord amb les característiques de la marxa es podrà prescindir d'aquestes últimes, si fos necessari.

D'altra banda, caldrà tenir en compte, en tot moment, especialment abans de començar els recorreguts dels diferents trams, l'estat dels camins i carreteres, per on transitarà el recorregut. Així, en aquest itinerari, es transitarà per camins de terra pels voltants de la Mora, entre Peralta de la Sal i Baells.

Finalment, com ja fem en altres recorreguts similars, volem dir que cal tenir una cura molt especial en el respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l'itinerari, i també fora d'ell.


BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut del present es desenvoluparà per diferents zones situades dintre del Sistema Pirinenc (o millor dit, dels Pirineus). Així, d'una manera més concreta, es pot dir que es circularà fonamentalment pel que podríem anomenar com a Unitat Central Sudpirinenca (que equival al que tradicionalment s'ha anomenat com Prepirineu Meridional). Tot i així, la totalitat del recorregut es desenvoluparà en bona part per les zones més occidentals del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals (i alhora del Mantell de la Serra de Sant Mamet) i també del Mantell del Montsec, per on s’iniciarà el recorregut de l’itinerari.

Per d´altra banda, s'aniran trobant els materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretaci) i els cenozoics (del Paleocè, Eocè i Oligocè), que formen part dels diferents mantells de corriment, que constitueixen aquesta subunitat geològica pirinenca, especialment dels esmentats mantells.
També cal dir, que el recorregut del present itinerari, s'efectuarà exclusivament per les terres aragoneses de la comarca de la Llitera / Litera. El recorregut s´iniciarà per les immediacions de Calassanç, per a finalitzar al de al poble de Natjà.


OBJECTIUS GENERALS D'AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals que s'han d'aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1. Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretaci) i dels cenozoics (del Paleocè i de Eocè) situats a la Unitat Central Sudpirinenca, que anirem trobant al llarg del recorregut de l'itinerari. Aquests materials formen part del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals i del Mantell del Montsec. Tanmateix, veurem l´extrem més occidental del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús (coincident, en part amb el primer mantell).

2. Observació dels materials detrítics, fonamentalment de l´Oligocè (i també del Pleistocè i de l´Holocè), els quals cobreixen als materials anteriors. Aquests són de característiques postorogèniques.

3. Observació de l'estructura de la Unitat Central Sudpirinenca que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Així, el recorregut permetrà tallar el Mantell de la Unitat de les Serres Marginals i el Mantell del Montsec.

4. Observació dels materials cenozoics que formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (concretament a la Zona de l´Avant – País Plegat), que veurem pels voltants de Peralta de la Sal. Aquests materials pertanyen a la Formació Barbastro i a la Formació Peraltilla. Sovint es troben encavalcats pel Mantell de la Unitat de les Serres Marginals

5. Estudi i descripció d'algunes mineralitzacions, que anirem veient al llarg del recorregut, especialment de les mineralitzacions salines, associades als afloraments triàsics del Keuper. Les trobarem pels voltants de Peralta de la sal i de Calassanç. Alhora efectuarem la visió d'algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors.

7. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari.

8. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Entre aquests llocs, cal fer esment de les Salines de Peralta de la Sal, les Salines de Calassanç o el Pou de Gel de Calassanç, entre altres indrets.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres, de MATA-PERELLÓ (1991, 1996, 1997, 1998 i 2002). Uns altre antecedent són els de MATA – PERELLÓ y VILALTELLA FARRÀS (2007); així com MATA – PERELLÓ i SANZ – BALAGUÉ (2014a, 2014b i 2014c). Tanmateix, cal fer esment del treball de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ I FONT SOLDECILA (2016). També farem esment del treball de MATA – PERELLÓ – PUIG PRIOL (2018a i 2018b). En general es tracta de diferents itineraris que discorren per aquesta comarca i per les veïnes, en alguns casos pels mateixos llocs que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts.

D'altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència al conjunt de la geologia de Catalunya, fent una breu referència a les terres limítrofes de la Ribagorça. També farem esment dels treballs de l'IGME (1972) relatiu al Mapa Geològic d'Espanya (a escala 1: 200.000).

Pel que fa a les mineralitzacions que anirem trobant, farem esment del treball de CALVO et altri (1988); així com diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1987, 1990a, 1990b i 1990c). Així mateix, també farem esment d'altres treballs nostres, com: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990). Igualment farem esment dels treballs clàssics com: MAESTRE (1845) i MALLADA (1881); així com diferents treballs de l'IGME (1974 i 1975).

Finalment, direm que tots aquests treballs (així com d'altres que ara no hem esmentat), figuraran esmentats, per ordre alfabètic, en l'apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L'ITINERARI

Aquest recorregut s'iniciarà per les immediacions del poble de Calassanç / Calasanz, per on es faran les primeres aturades del recorregut d´aquest itinerari. Després, seguint les carreteres HU – 943 i A – 2215, el recorregut es dirigirà cap al poble de Peralta de la Sal, per on es faran dues aturades.

Després. Per un camí de terra, el recorregut es dirigirà, primer cap a la Mora i després cap a Baells. En aquest tram s´esfectuaran diverses aturades. Posteriorment, des del darrer poble esmentat ens caldrà anar cap a la carretera nacional N – 230. En trobar-la., ens caldrà anar cap al Nord, fins trobar (per la dreta) el trencall de la carretera Hu – V – 9302. Ens caldrà agafar-la per tal d´anar cap a Natjà ( Nachá, per on es faran les darreres aturades d’aquest itinerari.

Així, aquest recorregut serà d´uns 27´07 Km, a través dels quals es faran 11 aturades. Començarà a una alçada de 625 metres al Barranc de Calassanç. Després, anirà pujant, fins arribar a una alçada d´uns /56 metres, en arribar al poble del mateix nom. Tot seguit s´anirà baixant fins als 520 metres, per les immediacions de Peralta de la sal. Després, es tornarà a pujar fins als 752 metres, que s´assoliran prop de la Mora.Posteriorment, anirà fluctuant fins pels voltants de l´alçada anterior, fins que començarà a baixar fins als 594 metres, per les immediacions de Baells. Finalment, tornarà a pujar fins als 710 metres, en arribar a Natjà. A partir d´aquí, anirà fluctyuant fins als 740 metres, en arribar a la darrera aturada.

DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

Com de costum, farem una sèrie de PARADES (o ESTACIONS), on es realitzaran diverses explicacions al voltant de les característiques del lloc on es troba la PARADA. D'altra banda, hi farem esment del terme municipal on es troben, així com del número del "Mapa Topogràfic Nacional (a escala 1: 50.000, que indicarem entre parèntesis. Així, ara utilitzarem només les fulles 250 (o de Graus), la 288 (de Fonz) i la 289 (o de Benavarri).

_______________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFÍA

CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección Temas geológicos. 200 pag. Zaragoza

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Historia Natural de los Països Catalanes, Volum.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1972).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.00 (Síntesis de la Cartografía existente). Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol. Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1974).- Mapa Metalogenético de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1975).- Mapa de Rocas Industriales de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

MAESTRE, A. (1845).- Visita al Distrito Minero de Aragón y Cataluña, Anales de Minas, tomo III, 145 pag. Madrid

MALLADA, L. (1881).- Descripción física y geológica de la provincia de Huesca. Mem. Com. Mapa Geol. De España. Vol. 15. pp. 1 – 439. Madrid

MATA – PERELLÓ, J.M. (1987).- Introducción al conocimiento de las mineralizaciones aragonesas. Mineralogistes de Catalunya, t.III, pp. 258-265. Barcelona

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la Ribagorza Occidental y del Valle de Benasque. Rodeno, 12. 35 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Inventarío Mineralógico de la Ribagorza Oriental / Ribagorça Oriental. Revista Rodeno, nº 18, 31 pág. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990c).- Inventario Mineralógico de la Región del Cinca (sectores Orientales). Rodeno, 19. 36 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, Noguera, Litera / Llitera y Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Peralta de la Sal, por Estopiñan / Estopanyà. Inèdit, 10 pág. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i Mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 13 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica pel Segrià, la Baixa Ribagorça i la Llitera: des de Lleida a Peralta de la Sal, revista Algeps sèrie B, nº 105, 18 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Baixa Ribagorça i de la Llitera: des de Saganta i Estopanyà a Peralta de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. y PUIG ORIOL, J.S. (2018a).-Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des del Coll de Saganta a Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la Sal i a Calassanç / Calasanz. Inèdit, 20 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. y PUIG ORIOL, J.S. (2018b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Ribagorça: des de Natjà, a l¨Ermita dels Martirs, a Camporrells i a Estopanya. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Litera / Llitera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça, Revista Terra Endins, nº. 3, 27 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Saganta i Estopanyà a Purroi, a Benavarri i a Grau Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera, de la Ribagorça i del Somontano: des de Saganta a Purroi, Benabarri, Aler, Aguinaliu i cap a Ólvena. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des de Peralta de la Sal a Calassanç i cap Alins. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des de Camporrels a Saganta, Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. y VILALTELLA FARRÂS, J. (2007).- Recorrido desde Saganta a Purroy de la Solana, Benabarre, Aler y Aguinaliu, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la comarca de la Ribagorza. Inédito. 14 pag. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografía Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 páginas. Barcelona
Waypoint

P1 BARRANC SE CALASSANÇ

PARADA 1. BARRANC DE CALASSANÇ, (Calassanç, terme de Peralta – Calassanç - Gavassa, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem al Barranc de Calassanç o Barranc de les Salines. Aquest barranc es troba prop de la població del mateix nom, al Sud de les salines. Per arribar fins aquí, haurem passat per aquestes. En fer aquest recorregut, hem estat transitant entre els materials mesozoics de la Unitat del Mantell de les Serres Marginals. Primer haurem trobat els materials triàsics del Keuper (argiles i guixos amb sal) i després haurem estat transitant entre els afloraments dels materials carbonatats de les esmentades serres. Així, aquests materials carbonatats també es troben a l´indret on som en aquesta parada. Aquí, s´ha originat un congostet, en travessar les aigües del Barranc de Calassanç, Aquest es troba situat entre les calcàries cretàciques acabades d´esmentar. Aquest congostet, forma part del Patrimoni Geològic de la comarca de la Llitera. Es un interesant LIG (Lloc d´Interès Geològic). Tots aquests materials mesozoics de la Unitat del Mantell de les Serres Marginals encavalquen als materials que hem veurem a les properes aturades (Formació Peralta i Formació Peraltilla). Aquests materials cenozoics de l´Oligocè, es troben dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, els materials mesozoics encavalquen als cenozoics, replegant-los alhora, donant lloc a l´Avant País Plegat, que veurem més endavant. També cal dir que aquests materials carbonatats mesozoics s´han esllavissat sobre els del Keuper, en produir-se l´encavalcament. Aquests materials es veuen força replegats.
Waypoint

P2 SALINES DE CALASSANÇ

PARADA 2. SALINES DE CALASSANÇ, (Calassanç, terme municipal de Peralta – Calassanç - Gavassa, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut, per tal d´anar cap a les properes salines. Aquestes es troben a menys de 0´7 Km de la parada anterior, anant lleugerament cap al NNE. de la parada anterior hi ha la possibilitat d´anar cap al proper poble de Calassanç, si s´escau, En aquest recorregut, s´han continuat trobant els materials que hem vist a l´aturada anterior; és a dir: els nivells guixosos i argilosos del Triàsic Superior, del Keuper. Així, ens continuem trobant dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, per on estem fent aquest tram de l´itinerari. Per d´altra banda, cal dir que sovint, en circular les aigües per entre els materials guixosos, han dissolt HALITA (la qual es trobava entre els guixos). Posteriorment, s´han evaporat les aigües, i s´ha produït la precipitació d´aquest mineral. Aquestes aigües han estat recollides en unes eres, per la qual cosa la sal s´ha pogut recollir. Finalment, cal dir que aquestes salines són molt menys importants que les que veurem a la PARADA 5, a Peralta de la Sal. Per d´altra banda, a diferència d´aquelles, aquestes si que es troben entre els materials del Keuper, que afloren per arreu per sota dels materials carbonatats cretàcics, sobre els quals es troba bona part del poble de Calassanç. FOTOGRAFIA 3. PARADA 2 Eres de les salines. Calassanç. Aquestes eres i altres situades ben prop, constitueixen un element patrimonial miner, força important d´aquesta comarca aragonesa FOTOGRAFIA 12. PARADA 9 Un aspecte del pou de les salines. Calassanç Aquest indret, a l´igual que l´anterior, es un punt important, tant del Patrimoni Geològic com del Patrimoni Miner, sense arribar a la importància de les Salines de Peralta de la Sal, que hem vist anteriorment. Tot i així, és un element important del conjunt del Patrimoni Miner d´Aragó. FOTOGRAFIES 3 i 4.
Waypoint

P3 POU DE GEL DE CALASSANÇ

PARADA 3. POU DE GEL / “POZO DE CHELO”, (Calassanç, terme municipal de Peralta – Calassanç - Gavassa, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut, per tal d´anar cap al poble de Calassanç. Poc després de sortir de les salines, arribarem a l´indret on hi ha l´antic Pou de Gel (Pozo de Chelo). Aquí farem una aturada, a 1´1 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials esmentats a l´aturada anterior. Tot i així, en arribar al poble, s´ha tornat a entrar al Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, on ara ens trobem. Així, ara ens trobem en uns afloraments dels materials triàsics del Keuper, amb presència de nivells guixosos i argilosos. En aquest indret, hi ha les restes d´un antic pou de gel. Aquí s’emmagatzemava la neu recollida a l´hivern – inici de la primavera, la qual es premsava entre capes de pallar. Posteriorment, a l´estiu se´n treia gel. Cal dir que aquest element es troba en bon estat de conservació i assenyalat. Un aspecte de la coberta del Pou de Gel / “Pozo de Chelo” de Calassanç És un element important del Patrimoni Miner de la comarca de la Llitera i al mateix temps del conjunt d´Aragó. Al respecte, cal recordar que l´explotació del gel, també és un tipus de mineria.
Waypoint

P4 PLATJA FÒSSIL

PARADA 4. PLATJA FÒSSIL, (Peralta de la Sal, terme municipal de Peralta i Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 326). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap el poble de Calassanç. Després, en arribar-hi, ens caldrà sortir del poble per la carretera local HU – 9430, anant cap a ponent. Així, arribarem a la cruïlla amb la carretera A – 2215. En trobar-la, ens caldrà anar cap al sud, cap a Peralta de la Sal. Poc abans d´arribar a aquest darrer poble, trobarem un camí per l´esquerra (prop d´un transformador), la qual es conduirà en uns 100 metres cap a un barranc i cap a l´indret on hi ha la Platja Fòssil. Aquí farem una aturada, a uns 6´5 Km de la parada anterior. metres a la dreta de la carretera i a uns 4 Km, aproximadament, de la parada anterior. En aquest recorregut, primer hem trobat els materials mesozoics que ja hem vist a les aturades anteriors, de la Unitat del Mantell de les Serres Marginals. Aquests materials encavalquen als materials que hem anat trobant després de deixar el poble. Així, ara hem vist els materials de l´Oligocè: els de la Formació Peralta (nivells de lutites roges i gresos) i els de la Formació Peraltilla (lutites roges, gresos ocres i amb freqüents paleocanals). Aquests materials cenozoics de l´Oligocè, es troben dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. En conjunt, es troben dintre de l´Avant – País Plegat. Aquests darrers materials (els de la formació Peraltilla) són els que apareixen a l´indret de la present aturada. En aquest lloc apareixen uns nivells de gresos, els quals es troben força inclinats, entre els quals es poden veure una bons exemples d´ondulitas o “ripple – marks”; és a dir donen lloc a la superfície d´una antiga platja fòssil. Evidentment, es tracta d´un bon exemple d´aquestes estructures sedimentaries. Alhora constitueix un indret molt important (un bon LIG: Lloc d´Interès Geològic) del Patrimoni Geològic de la comarca de la Llitera i del conjunt d´Aragó.
Waypoint

P5 SALINES DE PERALTA DE LA SAL

PARADA 5. ENTRADA INFERIOR A LES SALINES DE PERALTA DE LA SAL, (antic terme de Peralta de la Sal, i actualment del de Peralta de Calassanç, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà retornar cap a la carretera autonòmica A – 2216. Després, per ella, ens caldrà anar cap al proper poble de Peralta de la Sal. En arribar-hi, ens caldrà anar cap a les conegudes Salines de Peralta de la Sal. Aquestes es troben a menys de 1 Km del poble cap a l´ENE, des del qual s´hi accedeix directament. Aquí, efectuarem una aturada, a uns 3´2 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels materials que hem esmentat a l´aturada anterior. Després, haurem començat a trobar afloraments cenozoics; concretament dels materials de la Formació Peralta i també els aquests materials oligocènics ocres de la Formació Peraltilla. Aquests materials es troben dintre de l´Avant-País Plegat, de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on ara som. Així, prop del poble haurem trobat uns nivells de gresos i calcolutites, de tonalitats rogenques de la Formació Peraltilla i per sota els nivells de lutites, gresos i calcolutites rogenques de la Formació Barbastro. Tots aquests materials es troben replegats, formant part d´un anticlinal, encavalcant cap el Sud. I encavalcat pel Nord, pels materials de la Formació Barbastro. Aquests darrers materials són els que es troben a l´indret de l´aturada, per on es situen les salines. Aquí, aquests nivells es troben verticalitzats. Aquestes salines es troben prop d´uns naixements d´aigües salades, les quals han circulat per entre els guixos propers, molt rics en clorur sòdic. Aquests guixos pertanyen a la Formació Barbastro, tot i que els nivells del Keuper (als quals havíem atribuït es troben molt propers. Per entre aquests nivells guixosos han circulat aigües soterrànies. En fer-ho, han dissolt part de la sal disseminada entre els nivells d´argiles i dels esmentats guixos cenozoics. Posteriorment, aquestes aigües han sortit a la superfície, i en evaporar-se han precipitat la sal. Així, el mineral més comú i pràcticament l´únic a les salines és l´HALITA (sal comuna o sal gemma). FOTOGRAFIA 9. Per d´altra banda, entre els afloraments dels materials de la Formació Barbastro, també hi ha abundantíssim GUIX, com és natural. Al mateix temps, també hi ha presencia d´altres sulfats de calci, com l´ANHIDRITA i l´HEMIHEDRITA. Així com d´altres sulfats com l´EPSOMITA i l´HEXAHIDRITA, dos sulfats de magnesi. Finalment, cal dir que com ja hem avançat a la parada anterior, tot aquest indret és un punt molt interessant, tant del Patrimoni Geològic, com del propi Patrimoni Miner, per la qual cosa cal protegir-lo adequadament, vetllant per la seva conservació, especialment a l´actualitat, després de quedar abandonades les activitats extractives de la sal comuna per part de l´empresa PURASAL.
Waypoint

P6 ERMITA DE LA MORA

PARADA 6. ERMITA DE LA MORA, (Quatrecorts / Cuatrocorz, antic terme de Peralta de la Sal, i actualment del de Peralta de Calassanç, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà retornar cap al proper poble de Peralta de la Sal. En arribar-hi, ens caldrà continuar pel camí de terra que es dirigeix cap a la Mora i cap a Baells. Així, seguint aquest camí cap al SE, anirem pujant. Més endavant, trobarem el trencall, per la dreta que es dirigeix cap al castell de la Mora. Ens caldrà agafar-lo. Així, anant cap al castell. Abans arribarem a l´Ermita de la Mora. Aquí, farem una aturada. La farem a uns 4´5 Km de les Salines de Peralta de la Sal, aproximadament. En aquest recorregut, ens hem estat desplaçant, inicialment entre els materials cenozoics esmentats a l´aturada anterior. Més endavant, trobarem uns nivells de lutites i calcolutites rogenques, molt sorrenques, amb abundants paleocanals. Aquests materials pertanyen a la Formació Sariñena, de l´Oligocè, I, finalment, haurem trobat els afloraments detrítics dels Conglomerats de Baells, que també pertanyen a l´Oligocè. Es tracta de nivells de conglomerats eminentment carbonatats, molt sovint bretxiforms. Són uns materials postorogènics, de l´Oligocè Superior (de transició cap al Miocè). Així, en aquest lloc afloren aquests nivells de conglomerats acabats d´esmentar, per sota del Castell, per on es troba l´ermita.
Waypoint

P7 CASTELL DE LA MORA

PARADA 7. CASTELL DE LA MORA, (Quatrecorts / Cuatrocorz, antic terme de Peralta de la Sal, i actualment del de Peralta de Calassanç, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà continuar el recorregut ascendent, amb la finalitat d´arribar a la base del Castell de la Mora. En arribar-hi, farem una aturada, a uns 0´3 Km de la parada anterior, de l´ermita. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials detrítics que hem esmentat a l´aturada anterior; concretament els nivells dels Conglomerats de la Baells. Aquests materials pertanyen a l´Oligocè i es situen al pas cap al Miocè. Sobre aquests materials es troba l´esmentat Castell de la mora. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació de la Depressió Geològica de l¨Ebre situada entorn del Turó del castell. Tanmateix, des de la mateixa ermita, mirant, mirant cap el Nord, es poden observar els voltants de Peralta de la Sal i de Calassanç; la primera població dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre; mentre que la segona es situa dintre de les Serres Marginals pirinenques.
Waypoint

P8 IMMEDIACIONS DE LA CRUÍLLA DE CAMINS A SORITA, PERALTA DE LA SAL I A BAELLS

PARADA 8 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DE CAMINS A SORITA, BAELLS I A PERALTA, (terme municipal de Baells, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà retornar cap a la cruïlla amb el camí que condueix des de Peralta de la Sal cap a Baells. En trobar-lo, ens caldrà seguir cap aquest darrer poble. Més endavant, després de sobrepassar un collet, arribarem al terme de Baells i a la cruïlla amb el camí que procedeix de Sorita. Per aquest indret, podem fer una aturada. La farem a uns 5´2 Km de l´anterior aturada. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels nivells dels materials detrítics dels Conglomerats de Baells, de l´Oligocè Superior en trànsit cap al Miocè. Més endavant hem trobat afloraments de la Formació Peraltilla, situats per sota dels anteriors. Així, hem vist nivells de gresos i calcolutites de tonalitats ocres. Aquests materials es fan palesos pels voltants d´on ara som. Així, es veuen al SW del camí, tot formant part de la Serra de Mont Valls.
Waypoint

P9 ENCAVALCAMENT DE NATJÀ, CARRETERA A CAMPORRELLS

PARADA 9. SORTIDA DE NATJÀ CAP AL POBLE DE CAMPORRELLS, CARRETERA LOCAL HU – V- 9302, (Natjà / Nachá, terme municipal de Baells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal acabar d´arribar fins al poble de Baells; després, ens caldrà anar cap a la propera carretera nacional N – 230. En trobar-la , ens caldrà anar cap al Nord (cap a Vielha). Poc després d´una llarga pujada, trobarem, per la dreta, el trencall de Natjà / Nachá. Així, ens caldrà agafar la carretera que va cap aquest poble, agafant ara la carretera local HU – V – 9302, que condueix la qual es dirigeix cap al acabat d´esmentar i cap a Camporrells. Així, després de sobrepassar lleugerament el primer poble acabat d´esmentar, ens caldrà sortir per la mateixa carretera, que ara condueix cap a Camporrells. A la mateixa sortida del poble farem aquesta aturada, a uns 5´9 Km de la parada efectuada anteriorment. A la major part del trajecte, es van tallant els materials cenozoics oligocènics, amb nivells detrítics (sorrencs i conglomeràtics), que constitueixen els anomenats "Conglomerats de Baells". Aquests darrers materials fossilitzen els nivells mesozoics del Triàsic i del Cretàcic, així com els contactes d’aquests amb els cenozoics que es troben més avall d´on ara estem situats, a la sortida de Natjà. Tot i així, en aquest indret afloren els nivells lutítics i sorrencs de la Formació Peraltilla. Així, a l´indret de la parada, es fan presents aquests darrers materials d´aquesta formació, els quals es troben aquí encavalcats pels materials mesozoics (del Triàsic Superior), del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals. Per d´altra banda, molt prop d´aquí hi ha un aflorament dels materials triàsics del Keuper (del Triàsic Superior) es fan força palesos els guixos de color rogenc, molt típics, Tanmateix s’aprecien petits cristallets de “Jacints de Compostel·la” (CUARS bipiramidal de color rogenc, tot i que en aquest indret alguns son incolors). Entre els minerals presents, a més a més del GUIX (que ocasionalment presenta coloracions rogenques, molt vistoses), també cal parlar de les freqüents eflorescències dels sulfats de magnesi, concretament d´EPSOMITA i HEXAHIDRITA.
Waypoint

P10 BARRANC. CAMI DE LA MINA DE MANGANÈS

PARADA 10 - CONDICIONAL. BARRANC DE LA SÈQUIA, CRUÏLLA DE LA CARRETERA LOCAL HU – V – 9302, AMB EL CAMÍ DE LA MINA DE MANGANÈS, (terme de Natjà, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l’aturada anterior, cal fer un breu recorregut, de poc més de 300 metres, per tal de trobar el camí que es dirigeix cap a la Mina de Manganès de Natjà. Així, a l´inici del camí farem una nova aturada. En aquest breu recorregut, he anat trobant fonamentalment els materials triàsics del Keuper, que ja hem vist a la parada anterior. Tot i així, a l´indret de l’aturada hi ha un interessant aflorament de les ofites del Keuper. L´ofita es troba força meteoritzada, Com a conseqüència d´aquesta alteració de la roca, s´ha originat una arcosa (una sorra de gra gruixut) molt semblant al sauló procedent de l´alteració del granit, naturalment de composició diferent. Entre aquests materials es fan paleses unes minoritàries mineralitzacions d´AERENITA i de CAOLINITA. També es fa força present la MAGNETITA entre la pols de la roca, al adherir-se als imans.
Waypoint

P11 MINA INFERIOR DE Mn

PARADA 11. MINA DE MANGANÈS INFERIOR DE NATJÀ, (terme municipal de Natjà, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l’aturada anterior, cal fer un altre breu recorregut, de poc més de 0´6 Km, per tal d’arribar a peu fins a la Mina de Manganès de Natjà. En arribar-hi farem una nova aturada. Aquest recorregut, tot i que es podria fer per un camí amb vehicles, és millor fer-ho totalment a peu. En aquest breu recorregut, s’han anat tallant els materials mesozoics, del Triàsic. Prop de la mina, hi afloren uns nivells carbonatats del Cretàcic: concretament les "calcàries arenoses del Montsec". Precisament, la mineralització es situa sobre aquests calcàries cretàciques, tot reblint cavitats d’origen kàrstic. Aquestes calcàries es troben dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals. Així, en arribar a l´indret de la parada, es fa palesa una interessant mineralització de rebliment de cavitats d’origen càrstic. Així, la mineralització, de caràcter magnesífer (i al mateix temps també de caràcter ferrífer), es troba situada entre els afloraments carbonatats acabats d’esmentar del Cretàcic. Es tracta d’un rebliment de composició mineralògica de caràcter Mn-Fe; amb presència entre els minerals de manganès dels següents minerals: BIRNESSITA, PIROLUSITA (sense cap mena de dubte, és el mineral majoritari de l´indici), PSILOMELANA, RAMSDOLLITA (sempre molt minoritari), TODOROQUITA, MANGANOCALCITA i RODOCROISITA. Per d’altra banda, entre els minerals de ferro es troben els següents: GOETHITA (molt abundant, i sempre d’aspecte terrós, molt limonítica), HEMATITES (també molt abundant) i SIDERITA. També és molt abundant la CALCITA, sovint de color rosat.
Waypoint

P12 MINA DE Mn SUPERIOR

PARADA 12. MINA DE MANGANÈS SUPERIOR DE NATJÀ, (terme municipal de Natjà, comarca de la Llitera). (Full 327).INFORMACIÓ CEDIDA PER JOSEP MARIA TELLA Després de fer l’aturada anterior, cal retornar lleugerament erdarrera, fins al cam mitjançant el qual hem pujat des de la carretera. Ara, haurem de continuar pujant lleugerament, uns 50 metres més, fins trobar un camí que es dirigeix cap al poble. WEns caldrà agafar-lo, arribant a una altra labor minera, situada per sobre del camí. Aquí farem la darrera aturada, a uns 0´3 Km de l´anterior. Cal tindre molta cura, ja que l´entrada a la mina es molt perillosa, al contrari de l´he que hem vist a l´aturada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials carbonatats cretàcics que ja hem vist a l´aturada anterior. Precisament, la mina es troba sobre situada sobre aquests afloraments cretàcics. Efectivament, es tracta d´una mineralització molt similar a la de la parada anterior, amb indicis de rebliment de cavitats d´origen kàrstics. I com al cas anterior, els rebliment s´han produït per la concentració d´òxids de manganès i de ferro. FOTOGRAFIES 18 i 19. FOTOGRAFIES 18 i 19 Detalls de l´antiga explotació minera de Najà. Mina Superior FOTOGRAFIES DE JOSEP MARIA TELLA

Commentaar