Moving time  2 uur 11 minuten

Tijd  2 uur 43 minuten

Coördinaten 1923

Geüpload 1 mei 2019

Uitgevoerd mei 2019

-
-
193 m
29 m
0
3,1
6,1
12,22 km

44 maal bekeken, 3 maal gedownload

nabij la Nova Esquerra de l'Eixample, Catalunya (España)

Caminada ràpida a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, amb l'objectiu de fer una mica d'exercici i de gaudir de les vistes dels seus miradors.

Montjuïc no deixa mi de sorprendre, tant per tot el qui hi ha com per tota la seva història i les restes arqueològiques que s'hi han trobat.

Val la pena fer una lectura del que s'explica de la muntanya a la Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Montju%C3%AFc_(Barcelona)

Al fer la lectura m'ha sorprès tota la història que acumula i que l'etimologia del topònim, tradicionalment se li ha atribuït el significat Mont dels Jueus, suposadament provinent del català medieval, motivat per l'existència (confirmada pels documents i l'arqueologia) d'un cementiri jueu a la muntanya, malgrat ser versemblant, també pot tenir un altre origen Igualment versemblant.

És possible que l'etimologia del topònim sigui una corrupció del llatí Mons Iovis (Mont de Júpiter), nom aquest mencionat per Pomponi Mela en la seva Corografia: «Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo, iuxta Iovis montem Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobin Maius "Des d'aquí fins a Tàrraco hi ha les poblacions de Blande, Iluro, Bètulo, Bàrcino, Súbur i Tolobi; els petits rius Bètulo, el Rubricatus, al costat del Mont de Júpiter, a la costa de Bàrcino, i el Maius, entre Súbur i Tolobi"».
foto

Parc Joan Miró

El 1982 es va inaugurar el parc Joan Miró situat a l'antic parc de l'escorxador entre els carrers Vilamarí, Aragó, Tarragona i Diputació i ocupant un espai equivalent a quatre illes de cases de l'Eixample. L'equip d'arquitectes format per Antoni Solanas, Màrius Quintana, Beth Galí i Andreu Arriola va guanyar el concurs públic d'idees amb el projecte que anomenaren Dafnis i Cloe. L'espai s'organitza com si es tractés d'una trama de l'Eixample de Cerdà seguint l'ordre reticular de les plantacions del palmerar i la pineda. S'estructura al voltant d'una esplanada elevada i la resta del parc està a un nivell més baix que el carrer. Al parc també s'hi situaren posteriorment equipaments del barri com la Biblioteca Pública Joan Miró. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Joan_Mir%C3%B3
foto

Fonts de Montjuïc

La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina. És l'element principal d'un conjunt de jocs de llum i aigua que es desenvolupa en tot l'eix des del Palau Nacional fins a la Plaça d'Espanya, que inclou cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes lluminoses a banda i banda de l'avinguda, avui en dia substituïdes per sortidors il·luminats de proporcions semblants i manteniment més senzill. La font va ser construïda amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 per l'enginyer Carles Buïgas i Sans al lloc on eren situades les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch, enderrocades el 1928. La urbanització de tota la part baixa de la muntanya de Montjuïc fou força accidentada, durant els anys de projectes per a l'Exposició Universal hi intervingueren diversos arquitectes i s'anaren modificant els terminis. El 1923 es produí el cop d'estat del general Primo de Rivera, que afectà la direcció de l'exposició i n'aturà les obres. Josep Puig i Cadafalch, que en aquell moment era el president de la Mancomunitat de Catalunya, dimití dels seus càrrecs i també com a principal responsable de les obres de l'Exposició Universal. Llavors es nomenà el marquès de Foronda com a comissari reial de l'exposició i Pere Domènech i Roura director general de construccions. Fou en aquesta fase quant cobrà protagonisme la figura de Carles Buïgas. Les quatre columnes de Puig i Cadafalch foren enderrocades per evitar incidents amb la dictadura i ara calia omplir el forat que quedava en l'esplanada davant del Palau Nacional. El gran encert de Buïgas fou aprofitar la teatralitat de l'eix de Maria Cristina amb la seva perspectiva arquitectònica in crescendo. El Palau Nacional, amb la seva il·luminació, es constituïa com a fons d'escenari i els jocs d'aigua i llum davallaven fins a la plaça d'Espanya, en diversos nivells de cascades, on la gran font tenia el paper protagonista. El 18 de juny de 1928, Buïgas, va entregar al Comitè Executiu de l'exposició 460 plànols i 70 grans dibuixos amb el projecte que va ser titllat de bogeria per alguns dels comissaris. Les obres de construcció van durar menys d'un any i hi van participar més de 3.000 treballadors. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_m%C3%A0gica_de_Montju%C3%AFc#cite_note-diariara-2
foto

El Mirador del Migdia

El Parc del Mirador del Migdia està situat a la muntanya de Montjuïc al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Va ser creat el 1992 amb un projecte de Beth Galí, Jaume Benavent i Andreu Arriola. Es tracta d'una gran zona forestal situada a la vessant sud de la muntanya de Montjuïc. Es troba entre el Castell de Montjuïc i l'Estadi Olímpic Lluís Companys, al costat del Cementiri del Sud-oest i el Fossar de la Pedrera, i inclou la zona del Sot del Migdia, una antiga pedrera reconvertida en espai per a concerts i esdeveniments esportius. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Mirador_del_Migdia
foto

Fossat entre el baluard de la Llengua de Serp i el de Velasco

El fossat està excavat en el substrat natural de la muntanya, té una fondària d’uns 3 metres respecte del nivell de circulació del camí cobert i presenta una amplada variable segons la situació dels baluards amb els quals està vinculat. A l’interior està delimitat per les escarpes dels baluards i les cortines de connexió entre ells, i, a l’exterior, per les contraescarpes del camí cobert, des d’on s’efectua l’accés a través d’unes escales de pedra. La comunicació entre el baluard i el fossat es realitza mitjançant tres petites portes, anomenades poternes, localitzades al flanc dret dels baluards de Velasco, Santa Amàlia i Llengua de Serp. http://ajuntament.barcelona.cat/castelldemontjuic/ca/el-castell/el-recinte/el-fossat
foto

Fossat de Santa Eulàlia i monòlit en memòria del president Lluís Companys

A partir dels darrers anys del segle XIX, el castell de Montjuïc féu de presó de víctimes tant de la repressió política com de la social, és a dir, de la lluita obrera. Hi foren tancats i torturats els obrers involucrats en l'onada de violència anarquista de la dècada de 1890. El procés de Montjuïc, nom amb què es coneixen els judicis contra els anarquistes sospitosos, és un fet dissortadament famós per la seva duresa i per les tortures que els feren patir. També hi van tancar els detinguts arran de la Setmana Tràgica, i el 13 d'octubre de 1909 hi fou afusellat el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia -considerat el fundador de l'Escola Moderna- a qui es féu injustament culpable dels fets ocorreguts. El 1919 albergà més de 3.000 obrers empresonats a causa del conflicte de La Canadenca. El 1936 es va omplir de víctimes de la repressió revolucionària i -un cop acabada la Guerra Civil espanyola- de víctimes dels franquistes, entre els quals destaca el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys que hi fou empresonat, jutjat en un judici sumaríssim i afusellat el 15 d'octubre de 1940. Fins al 1960 (any en què fou cedit a la ciutat) el castell es va mantenir com a presó militar. Després de tres anys d'obres per a condicionar-lo com Museu de l'Exèrcit, el 24 de juny de 1963 Francisco Franco en presidí la inauguració. Arribada la Transició democràtica espanyola política, durant molts anys hi hagué una polèmica sobre les condicions de devolució del castell a la ciutat, ja que el dictador va cedir el recinte a Barcelona, però no pas el museu militar que albergava; en canvi, la ciutat en reclamava la titularitat íntegra. A finals d'abril de 2008, l'ajuntament en va retirar una estàtua eqüestre del dictador espanyol Francisco Franco que hi era des del 1963, inaugurada pel llavors alcalde de Barcelona Josep Maria de Porcioles. Finalment, el 15 de juny, el govern espanyol cedeix el castell a la ciutat. El dia 20 d'abril del 2009 hi va començar a funcionar el Centre Internacional per la Pau del Castell de Montjuïc. https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montju%C3%AFc
foto

Pont d'entrada al Castell de Montjuïc

L'aspecte actual del conjunt de fortificacions és obra de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, el qual va fer derruir l'antic fortí de 1640. Cermeño va modificar les fortificacions existents i en va construir de noves seguint els sistemes de defensa concebuts per l'enginyer francès Vauban. La fortalesa adopta una disposició estrellada. Diversos baluards i construccions exteriors protegeixen el nucli del recinte, envoltat d'un profund fossar. El cos principal s'estructura al voltant d'un pati porticat. https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montju%C3%AFc
foto

El Mirador de l’Alcalde

L'espai es distribueix en diversos replans a diferents nivells, connectats entre si per trams d'escales de pedra i per parterres de suaus pendents que el fan completament accessible sense haver de superar cap graó. L'entrada inferior, situada a tocar de l'estació intermèdia El Mirador del Telefèric de Montjuïc i de la gran esplanada que hi ha a dalt de tot dels Jardins de Joan Brossa, dóna accés al primer nivell del parc. Des d'aquest lloc es disposa d'una excepcional vista de la ciutat i del Port de Barcelona, amb el mar al fons. Al segon nivell hi ha l'estany que recull l'aigua de la cascada, que arriba des de l'estany que hi ha al tercer nivell. La font ornamental, dissenyada per Carles Buïgas, vessa la seva aigua en petites plataformes que configuren una cascada que va a parar l'estany inferior, també amb una font ornamental. Al quart nivell, a dalt de tot, el jardí finalitza en una placeta. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_del_Mirador_de_l%27Alcalde
foto

Parc Joan Brossa

El que durant més de 30 anys va ser el Parc d’Atraccions de Montjuïc, avui és un gran espai verd cobert d’una vegetació esponerosa i molt mediterrània. Els jardins de Joan Brossa conviden a passejar, descansar i jugar. Aquests jardins abasten gran part dels terrenys que durant 32 anys va ocupar l’antic Parc d’Atraccions de Montjuïc. Entre els anys 1930 i 1936, a la part superior d’aquests terrenys ja havia existit un altre parc d’atraccions: el Maricel. Abans de la construcció del Parc d’Atraccions de Montjuïc, entre els anys 1898 i 1965, aquesta zona de la muntanya va tenir un ús militar: la ubicació del destacament de la bateria Álvarez Castro de defensa de la costa, que va ser construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba. L’any 1964, l’Ajuntament de Barcelona va demanar els terrenys a l’exèrcit, i el 1965 es van enderrocar les instal·lacions militars. La creació del parc d’atraccions (1966) va tenir el seu moment de màxima esplendor durant la dècada de 1980, amb més de trenta atraccions i un amfiteatre a l’aire lliure on cada estiu se celebraven concerts amb cantants i grups molt famosos de l’època. A finals de la dècada dels 90, el parc va iniciar el seu declivi i, a més, va acabar la concessió municipal d’ús dels terrenys. Les propostes per a una nova concessió no van prosperar, i l’any 1998 el Parc d’Atraccions de Montjuïc va tancar les portes. L’any 2000, l’Ajuntament de Barcelona va decidir construir-hi els actuals jardins públics, cosa que va permetre reordenar i renovar una bona part de la zona alta de la muntanya de Montjuïc. https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html
foto

Piscina Municipal de Montjuïc

La Piscina Municipal de Montjuïc és una instal·lació esportiva situada a l'est de l'Anella Olímpica de la muntanya de Montjuïc (Barcelona). El complex esportiu consta de dues piscines exteriors, una de 25 m i altra de salts. Va ser inaugurada l'any 1929 i posteriorment fou ampliada per a la celebració dels Jocs del Mediterrani 1955, comptant únicament en aquell moment amb una piscina de 50 metres. El 1990 s'iniciaren les obres de remodelació total de les piscines per esdevenir la seu de les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 realitzats a Barcelona. Una de les modificacions més importants va ser enderrocar la piscina antiga i formar dues piscines noves, una per als salts i altra per al waterpolo, així com dotar-les d'una graderia provisional per a 2.400 espectadors, que sumades a les 4.100 places permanents feien un total de 6.500 places. https://ca.wikipedia.org/wiki/Piscina_Municipal_de_Montju%C3%AFc
foto

Mercat de Sant Antoni

A l'edifici històric del mercat de Sant Antoni, el més antic de Barcelona, es va començar una remodelació integral l'any 2007. És el més gran de Barcelona, amb una superfície total de 12.100 m² i una superfície comercial de 5.214 m². Amb la reforma, es passa pràcticament a 30.000 m² de superfície edificada, i a 15.000 m² de superfície comercial. La intervenció al mercat de Sant Antoni ha estat objecte de diverses fases d'intervenció arqueològica des de març de 2007. En aquests primers sondejos, quan el mercat encara estava en funcionament, es va localitzar el baluard de Sant Antoni, cosa que ja s'havia identificat als estudis d'impacte. La seva conservació i integració ja es va preveure en el projecte de remodelació integral. Entre juliol i desembre de 2009, un cop el mercat va estar buit de parades, uns nous sondejos arqueològics van permetre localitzar altres trams del baluard i part del glacis del sistema defensiu. També es va localitzar un tram de la carretera de Madrid, de la segona meitat del segle XIX. La següent intervenció, entre gener i març de 2011, es varen documentar estructures anteriors a la construcció del baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu. Entre agost i desembre del 2012 es va fer una nova intervenció amb l'objectiu d'excavar totes les restes arqueològiques que hi hagués fins a la cota inferior d'on havia d'estar la llosa del mercat. Al pati del carrer del Comte Borrell es va trobar una masia agrícola del segle XVI amb unes basses per l'aigua, un pou i una sínia. Havien estat enderrocades i amortitzades al segle XVII quan es va reforçar la muralla amb el baluard. En una cota inferior sota aquesta masia, es va localitzar un tram de via romana. Mentre hi havia diferents trams de la llosa en construcció, es van intensificar els treballs arqueològics d'excavació de la via romana i les estructures funeràries associades, així com el buidatge del fossat que permetia veure l'extensió total del baluard i contraescarpa. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercat_de_Sant_Antoni

Commentaar