Tijd  één uur 27 minuten

Coördinaten 723

Geüpload 17 december 2019

Uitgevoerd december 2019

-
-
43 m
-26 m
0
1,2
2,4
4,84 km

40 maal bekeken, 1 maal gedownload

nabij Sant Joan de Palamós, Catalunya (España)

Avui us proposo fer una petita ruta tot resseguint un bocí de la nostra preciosa Costa Brava. Aquesta ruta, té una distància de tan sols 2,5 km, i és apta per a fer en família, en parella o si es pretén desconnectar, fins i tot sol.

El punt d’inici d’aquesta caminada és el Castell de Sant Esteve de Mar, que actualment s’hi estan fent petites obres de rehabilitació (16 de desembre de 2019). Per accedir-hi, venint per l’autovia C-31, hem de prendre la sortida 326 amb les indicacions de “La Fosca / Sant Joan P / Palamós”. Arribats a la primera rotonda hem de seguir direcció a “La Fosca” i passar pel costat del King’s Càmping. Arribarem a l’urbanització de La Fosca, on aparcarem el cotxe en algun dels seus carrers i acabarem d’arribar-nos caminant fins al camí de ronda que voreja el litoral gironí.

Anem resseguint el camí de ronda en direcció nord, fins que deixa d’estar urbanitzat i pavimentat, on llavors pren l’aspecte de camí terrer. En cap cas, el camí presenta pèrdua possible. Anem seguint i arribem fins a l’aparcament habilitat de la Pineda d’en Gori. Aquesta és la zona d’aparcament més pròxima a la pintoresca Cala S’Alguer, si és que es només es vol anar a visitar aquest punt concret, que ens queda a només mig kilòmetre.

A mesura que ens anem acostat, podem dirigir-nos als petits sobresortints rocosos o arribar-nos fins a tocar de la platja per a fer alguna fotografia llunyana de la “Cala de les casetes de colors”.

Descendim per un petit tram d’escales i ens arribem fins a les “barraques” de pescadors de la Cala S’Alguer. És com estar dins d’una postal, ja que la blancor de les parets de les casetes, contrasta amb el color de les seves obertures. Les barques amarrades just al davant, i la raconada que fa la pròpia cala, situada enmig de la pineda, li donen un encant màgic.

Desprès de la mereixedora parada, ens enfilem escales amunt per l’altre extrem de la Cala, i transitem per un caminet protegit per murets de pedra seca a costat o costat, fins a arribar a la Platja de Castell. La creuem d’oest a est.

Prenem una pista forestal i l’anem seguint, a mesura que anem guanyant altura. Obviem el primer corriol que ens queda a la nostra dreta i seguim per la pista fins a trobar un segon corriol, també a la dreta, que ens porta directes fins a la curiosa “barraca d’en Dalí”.

Durant bona part del segle XX el Mas Juny, proper a la platja del Castell, va ser lloc de reunió d'artistes com Elizabeth Taylor, Marlene Dietrich, Coco Chanel, Orson Welles i altres més que, ja fos al voltant de la figura del pintor Josep Maria Sert i més tard del mecenes Puig Palau, donaren vida a aquest racó tan verge de la Costa Brava. Precisament aquest últim, amic de Salvador Dalí, que freqüentà casa seva, va fer construir un petit taller que amb els anys s'ha acabat anomenant Barraca d'en Dalí, ja que suggerí al pintor de Cadaqués que hi treballés en ella. Per algun motiu Dalí se sentia més inspirat a Portlligat així que, a pesar de que sabem per fotografies que hi va ser, no creiem que hi pintés cap obra al seu interior. Tanmateix, aquesta petita caseta continua atraient innombrables turistes que posen davant la seva porta inclinada, sens dubte una picada d'ull que Puig Palau va fer al seu amic Dalí.

Visitada la caseta de la “porta inclinada” retornem enrere per un corriol més a tocar de la costa i ens dirigim a les restes del Poblat ibèric de Castell que hi ha sobre d’un petit turó entre la Platja llarga de Castell i la Cala Cobertera. És en aquest cala, que hi ha “Sa Foradada”, una petita i curiosa cova marina de creua de costat a costat el penya-segat. És possible endinsar-hi i creuar-la si es disposa d’un kayak, i és precisament una atracció turística pels amants d’aquesta modalitat aquàtica, sobretot en època estival. Per a poder-la veure des de les proximitats del mateix poblat ibèric, cal fixar la mirada a les aigües de la recollida cala i resseguir el seu perímetre. Sa Foradada està emplaçada just al punt mig. Cal estar atent, a no voler apropar-se massa a l’espadat per a no precipitar-se.

Desprès d’haver gaudit de la visita d’aquests tres elements singulars, retornem a la Platja de Castell i desfem el camí d’anada per a retornar fins al punt d’inici de la nostra ruta.

Us recomano fer aquesta ruta durant un dia assolellat, i poc ventós fora dels mesos de màxima massificació de gent. Salut i bona caminada!

Albert
refuge

Barraca d'en Dalí

Durant bona part del segle XX el Mas Juny, proper a la platja del Castell, va ser lloc de reunió d'artistes com Elizabeth Taylor, Marlene Dietrich, Coco Chanel, Orson Welles i altres més que, ja fos al voltant de la figura del pintor Josep Maria Sert i més tard del mecenes Puig Palau, donaren vida a aquest racó tan verge de la Costa Brava. Precisament aquest últim, amic de Salvador Dalí, que freqüentà casa seva, va fer construir un petit taller que amb els anys s'ha acabat anomenant Barraca d'en Dalí, ja que suggerí al pintor de Cadaqués que hi treballés en ella. Per algun motiu Dalí se sentia més inspirat a Portlligat així que, a pesar de que sabem per fotografies que hi va ser, no creiem que hi pintés cap obra al seu interior. Tanmateix, aquesta petita caseta continua atraient innombrables turistes que posen davant la seva porta inclinada, sens dubte una picada d'ull que Puig Palau va fer al seu amic Dalí.
foto

Cala s'Alguer

La cala de S'Alguer, és un conjunt històric que està declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), es troba dins del terme municipal de Palamós entre la Fosca i la platja del Castell. Aquest bonic paratge, és un tradicional veïnat pescador on trobem les seves velles i típiques construccions, aquestes casetes amb parets de pedra i voltes amb ceràmica a la catalana disposen de terrassa i rampes naturals per varar les barques essent així un important exemple d'arquitectura popular i tradicional plenament integrades al paisatge.
Burcht

Castell de Sant Esteve de Mar

El castell fou construït sobre una vil·la romana que, al seu torn, segurament fou construïda sobre un assentament iber. S'esmenta per primera vegada el 1063 en un document en pergamí que es conserva als fons del monestir de Sant Pere de Galligants, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Fa referència a dos castells, el castellum quod uocatur Sanctus Stephanus de Peculiare (entenent Peculiare com a possessió en alou del monestir de Sant Pere de Galligants) i el castellum Maur. El Castrum Sancti Stephani de Mari era la seu d’un domini senyorial que, l’any 1272, estava en mans de Dalmau de Palol, fill d’un altre Dalmau de Palol i Agnès de Sant Esteve, senyors de Vulpellac, al terme de Forallac. L'any 1277 el mateix Dalmau de Palol, a través d'Arnau sa Bruguera, primer alcalde de Palamós, va vendre al rei Pere II el Gran el castell, juntament amb les terres i masos que li corresponien, pel preu de 7.500 sous barcelonesos, amb l'objectiu de satisfer la voluntat reial de posseir un port a la costa empordanesa. Durant l'edat mitjana el posseïren diferents senyors feudals: Simon de Geronella, Jaume de Cornellà, Bernat Pallarès (Barcelona), el seu fill Pere Pallarès i, finalment, Berenguer de Cruïlles, important senyor feudal de l'Empordà, que el comprà a l'amo anterior per 20.000 sous barcelonesos. El 1484, tots els dominis del Castell de Sant Esteve i la vila de Palamós van passar a mans de Galceran de Requesens, primer comte de Palamós. Durant la Guerra dels remences fou enderrocat gairebé en la seva totalitat i estigué abandonat fins que en els segles XVI-XVII fou reconvertit en casa de pagès. El castell passa a ser un punt estratègic de vigilància i defensa avançada de Palamós i els seus entorns. Al mateix moment, es convertí en un mas. Durant l'Edat Moderna s'hi compaginà l'explotació agrícola amb el control de la costa, especialment per alertar la població de les incursions de pirates i corsaris del Nord d'Àfrica. De les vigilàncies a Sant Esteve se n’ocupaven de forma mancomunada les parròquies de Palamós, Vila-romà i Vall-llobrega, tot compartint les despeses de pólvora, de les bombardes i els arranjaments que requerien els murs de la fortalesa. El 1568, al llibre del clavari de la Universitat de Palamós hi consta el pagament d’algunes obres de reparació de la “fortalesa de la Fosca”. Un segle més tard, cap el 1650, encara es feien regularment les guàrdies a Sant Esteve. Aquesta ambivalència entre mas, fortí i punt de vigilància va continuar fins a final del segle XVIII, perquè encara que les incursions de pirates algerians eren molt minses, existien altres perills: naus angleses, contraban, naus de zones on hi havia pesta, etc. Amb el temps, es deixaren de fer guàrdies a la Fosca i la feina agrícola va acabar essent l'única activitat que es realitzava a l'edifici. L’antic castell va romandre com a masia fins a mitjans del segle XX, moment en què fou definitivament abandonat. A partir d'aquest moment, va patir una lenta però progressiva degradació. La seva situació, prop del mar, sotmès a les inclemències del temps, i també apartat dels nuclis més freqüentats, van ser factors determinants per a la seva decadència. La situació del castell va fer un tomb amb la signatura d'un conveni de col·laboració establert entre la Generalitat de Catalunya i La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “La Caixa”, per al desenvolupament del “Programa Romànic Obert”, i el conveni específic, de data 30 d’octubre de 2009, establert entre aquests dos organismes i l’Ajuntament de Palamós, una vegada el bé va passar de propietat privada a municipal. Entre els anys 2011 i 2015 es van dur a terme les obres de consolidació, amb les conseqüents feines de desbrossament, neteja, des-enrunament, planimetria, projecte i consolidació.
Strand

Platja de Castell

Archeologische opgraving

Poblat Ibèric de Castell

Grot

Sa Foradada

Es tracta d'un pont de roca apte per permetre el pas de banda a banda a petites embarcacions. La concavitat no supera els 15 metres de recorregut, mentre que l'amplada oscil·la entre 4 i 5 metres. Realment és una curiositat, poc vistosa a la costa catalana.

Commentaar