Toevoegen aan lijst-
-
770 m
442 m
0
3,9
7,8
15,7 km
46 maal bekeken, 2 maal gedownload
in de buurt La Llobeta, Catalunya (España)
Comencem la caminada a la Font dels Enamorats d’Aiguafreda, seguint amunt la riera de Martinet, en la que visitem els salts de la Resclosa i de la Sort, desprès del qual pugem al camí que en porta a la casa-museu de l’Afrau. Seguim amunt i abans de creuar la riera, girem a l’esquera per seguir un corriol que s’enfila fins a la font i la cova de l’Afrau, a la que s’hi pot entrar pujant amb l’ajut d’una corda.
Seguim amunt, pujant ara suaument, pel camí de Petges, fins arribar als cingles del Montgròs, on girem a la dreta per baixar (per corriol molt dret) fins a la riera de l’Afrau, que creuem i seguint un corriol, anem a trobar una pista que ens porta fins al Montgròs, on hi ha les restes d’una muralla ibèrica
Desprès de contemplar tot el conjunt, seguim la marxa, per un corriol que baixa primer al torrent del Bruguer i la font dels Empouadors (que no hem trobat), continuem pel corriol, per sobre el sot Negre (que veiem des d’un mirador), fins a la balma de Gausac passada la qual, ja trobem el camí per anar fins a Aiguafreda de Dalt, on hi ha l’església de Sant Martí. Visitem el conjunt i seguim camí cap a la font Fresca, ben equipada amb taules per menjar.
Seguim per la pista, passant per la casa enrunada del Saüc i ben aviat girem a l’esquerra per anar a la cova de l’Infern primer i seguidament a les restes del dolmen de Cruïlles. Aquí comencem el retorn i la davallada seguint una pista fins que la deixem per baixar per una drecera cap a l’ermita de la Llobeta i així arribar, ràpidament al punt de sortida.
Seguim amunt, pujant ara suaument, pel camí de Petges, fins arribar als cingles del Montgròs, on girem a la dreta per baixar (per corriol molt dret) fins a la riera de l’Afrau, que creuem i seguint un corriol, anem a trobar una pista que ens porta fins al Montgròs, on hi ha les restes d’una muralla ibèrica
Desprès de contemplar tot el conjunt, seguim la marxa, per un corriol que baixa primer al torrent del Bruguer i la font dels Empouadors (que no hem trobat), continuem pel corriol, per sobre el sot Negre (que veiem des d’un mirador), fins a la balma de Gausac passada la qual, ja trobem el camí per anar fins a Aiguafreda de Dalt, on hi ha l’església de Sant Martí. Visitem el conjunt i seguim camí cap a la font Fresca, ben equipada amb taules per menjar.
Seguim per la pista, passant per la casa enrunada del Saüc i ben aviat girem a l’esquerra per anar a la cova de l’Infern primer i seguidament a les restes del dolmen de Cruïlles. Aquí comencem el retorn i la davallada seguint una pista fins que la deixem per baixar per una drecera cap a l’ermita de la Llobeta i així arribar, ràpidament al punt de sortida.
Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca del Vallès Oriental, Catalunya, a l'extrem nord de la comarca. Es tracta d'un terme de transició entre les comarques del Vallès Oriental i d'Osona, fins al punt que sovint se l'ha associat a aquesta segona comarca.
El Gorg de la Sort (o també dit de l'Olla) està situat en el municipi d'Aiguafreda, comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona, per accedir-hi venint de Barcelona direcció Vic per la C-17 entrarem al poble i el travessarem per l'antiga carretera de Ribes i quasi al final del poble abans de tornar a empalmar amb la C-17 trencarem a la dreta direcció a Aiguafreda de dalt i allà mateix enfront ens trobarem amb la Font dels Enamorats, punt d'inici de la nostra excursioneta. Allà ben a prop podrem deixar el cotxe, les coordinades pel GPS més o menys son N - 41º 46' 54.5'' E - 2º 14' 49.5''.
Després d'una curta escalada de 3'90 metres accedim a una galeria de 4x2'40 metres i uns 5
metres de llargada, en aquest punt es divideix en dos conductes de seccions força més reduïdes. El
conducte de direcció NE es força estret i acaba fent-se impenetrable; l'altre de direcció NO, després
d'uns cinc metres queda tancat.
Des d'Aiguafreda anirem per l'antiga N-152 fins al final del poble en direcció a Vic, un cop passat
el carrer que duu a la Font dels Enamorats i creuada la riera de Martinet, caldrà seguir el primer
carrer de la dreta (Avda. Joan Miró) que puja fent força giravolts, quan aquest s'acaben i el carrer
es recte, agafarem pel segon carrer que trobarem a la dreta (Marià Fortuny), en el punt on aquest
torna a girar a la dreta, del costat esquerre surt una pista que es dirigeix al Mas de La Frau o
Afrau. Aquesta pista la seguirem fins arribar al Mas. Ja en el Mas, i uns metres abans d'arribar a la
casa, de l'esquerra surt un sender senyalitzat que es dirigeix a El Muntanyà. Seguint aquest camí
al cap d'uns 50 metres gira a l'esquerra i s'endinsa en el bosc, recorrerem uns 250 metres per
aquest i en un punt indeterminat on a l'esquerra del camí hi han tres pedres soltes a mena de fita,
seguirem el perdut corriol que ens durà en un centenar de metres fins una mina d'aigua, uns
metres més endavant i a peu de cinglera trobarem la cova, que està penjada a 3'90 metres del
terra.
Passat el Sot de les Merles, la riera entra en una estreta vall, on forma bonics gorgs com el Gorg d'en Ziu o el Gorg de Roquerols. És durant aquest tram que la riera s'anomena riera de l'Afrau,[1] perquè hi ha un antic molí que té el mateix nom i aprofitava les aigües de la riera.
La muralla ibèrica de Montgròs és un dels monuments arqueològics del Montseny que més impressionen el visitant, tant per la seva espectacularitat constructiva com per les escenes que suggereix, amb els nostres remots avantpassats arrecerant-se rere les muralles, resistint els atacs dels invasors. Els primers testimonis de l'ocupació del turó se situen al voltant del segle X aC, mentre que la muralla comença a aixecar-se al segle IV aC. Els romans aconsegueixen, finalment, la rendició i domini dels habitants de la zona, però la muralla es continua utilitzant fins l'època medieval.
etita balma allargassada, amb restes de parets que la delimiten, però que no sembla haver estat habitada.
Es troba situada més o menys en el lloc on indica el mapa de l’editorial Alpina, però per sobre del camí que ressegueix la riera de l’Afrau per la banda de llevant, just després de passar el torrent que baixa del sot Fosc 41º 47′ 827 – 002º 15′ 976 – 558). Està oberta en una paret de pedra sorrenca vermellosa molt desgastada.
Sant Martí del Congost o Església d'Aiguafreda de Dalt és una església del municipi d'Aiguafreda inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Saüc és una antiga masia del municipi d'Aiguafreda, actualment està en estat ruïnós. És documentada per primera vegada l'any 1403, com a propietat dels senyors d'Aiguafreda. La masia consta d'una planta sensiblement rectangular amb edificacions auxiliars agrupades a l'entorn d'un pati.
Je kunt een reactie achterlaten of een beoordeling geven
Opmerkingen