Tijd  5 uur 16 minuten

Coördinaten 2719

Geüpload 13 januari 2020

Uitgevoerd januari 2020

-
-
259 m
-30 m
0
4,0
8,0
15,96 km

95 maal bekeken, 3 maal gedownload

nabij Begur, Catalunya (España)

13 de Gener de 2020. Preciosa ruta circular seguint el litoral de Begur, perquè tal i com diu l’eslògan: BEGUR ÉS AUTÈNTIC! !

*Nota: Aquesta ruta s'ha fet seguint el track penjat per "Aventura't", del qual ens fa una magnífica ressenya de tot el recorregut: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/begur-castell-riera-daiguafreda-camins-de-ronda-els-torradors-i-cales-de-satuna-aiguafreda-sariera-17568884

Hora d'inici ruta: 8:00h a 2,5º de temperatura
Hora finalització ruta: 13:30h a 14,5º de temperatura

Distància d'Anglès fins a Begur = 68 km (136 km anar i tornar)

El punt de sortida on aparcarem el cotxe, i inici d’aquesta ruta és el parking de la “Font de Baix”. Aquest aparcament és gratuït excepte la temporada turística, on cal pagar un import de 0,033€/min. Comencem la ruta fent una petita visita al cas antic del municipi, pujant pel mateix carrer de la Font de Baix fins a l’església de Sant Pere i Santa Reparada. La plaça de la vila està situada al costat mateix de l’església i disposa de diferents bars i restaurants on poder fer un cafè abans d’afrontar els 16 kilòmetres que ens esperen, o quedar-s’hi a dinar una vegada finalitzada la caminada. Un llarg banc de pedra conegut com el Pedrís Llarg, també ens ofereix repòs i ombra durant els mesos d’estiu, punt de trobada de la gent més gran en temps passats.

Des de la plaça seguirem pel carrer de Pi i Ralló, fins a trobar-nos amb la Torre de Sant Ramon primer, i acabar arribant a l’ermita i mirador de Sant Ramon desprès. Des d’aquí ens enfilarem pel passeig del Dr. Lluís Pericot per anar a visitar el que queda del cèntric Castell de Begur, que ens oferirà unes magnífiques vistes tan de la població, com de tot el litoral que recorrerem durant el dia d’avui.

Retornem enrere fins a l’ermita i seguim pel Passeig de Carmen Amaya fins a trobar la carretera que hem de creuar. Creuada la carretera, girem pel primer carrer a la dreta i ens arribem fins al Mas d’en Pinc, que es tracta d’una masia totalment restaurada i en propietat del mateix Ajuntament de Begur. En aquest mas, hi vivia la bailaora Carmen Amaya, motiu pel qual hi ha una estàtua seva al mig de l’era del mas (veure la ressenya sobre el Mas Pinc). Voltem la masia i contemplem la seva Torre situada a la part posterior.

D’aquí en parteix un caminet que davalla fins a trobar la Riera d’Aguafreda que anirem resseguint pel seu costat esquerra, passant pel sotabosc. En un punt concret hem de fer un petit tram d’escales, i al finalitzar aquest agradable corriol, enllacem amb la carretera asfaltada. Girem a la dreta i prenem el primer carrer de baixada, el que condueix directe a la Cala d’Aiguafreda. De totes maneres, nosaltres al trobar un ample encreuament, girem a la dreta i seguim caminant fins a arribar al Coll dels Ocells.

Girem a l’esquerra i baixem pel carrer (el cartell hi diu passeig) del Pic dels Ocells. Fem una petita ziga-zaga i acabem arribant fins a la recollida Cala de San Tuna a través d’unes escales. D’aquesta platja en parteix un cuidat "camí" de ronda que anirà vorejant tot el litoral de sud a nord, i que marcarà la part més bonica i espectacular de la ruta proposada.

Anem seguint arran de mar passant pel Mirador Illots de Ses Vaques, des d’on tenim les millors vistes del Cap sa Sal, que queda a l’altre costat de la Cala d’Aiguafreda, per on passarem a continuació. Tot aquest tram de camí de ronda és de molt bon fer, però hem d’anar pujant i baixant escales en un primer moment i desprès es converteix en un agradable passeig fins a Aiguafreda. Passada la Cala d’Aiguafreda, de reduïdes dimensions, ens hem d’enfilar per un tram rectilini d’escales, fins al cul de sac que fa el carrer quan arriba a l’Hotel de Cap sa Sal.

Aquesta punta és de propietat privada, pel que haurem d’encerclar tot el Puig Rodó d’Aiguafreda caminant per asfalt i pujant desprès de fer un gir a 180 graus pel carrer de s’Antiga. Girarem a la dreta, pel carrer de Ses negres, i a través d’un tram d’escales saltem al carrer de Sa Nau Perduda que queda uns metres més avall. El seguirem en sentit descendent fins a la corba final, on comença un petit caminet mig amagat entre dues finques que passa per enmig d’uns arbres. Sortim a una part oberta, mancada de vegetació, i anem a buscar la punta més extrema, que no és altra que el Cap Negre. Estem a la Punta de la zona de ses negres, i cal anar en compte si ens hi aproximem molt, ja que la verticalitat del terreny es corprenedor. Un gran penya-segat format per l’erosió dels anys ha creat un espai singular i de gran bellesa, digne d’esser visitat. Aquesta zona és espectacular!

Des d’aquí podem veure el Cap sa Sal des de l’altra vesant, separada d’on som nosaltres per la cala ses Calces d’en Bussanya, de molt difícil accés. Als peus hi podem veure una espècie de cova i unes escales que si fem córrer la imaginació podem creure que es tracta d’un passadís secret, soterrani, que segurament parteix del mateix hotel. La visió de l’Hotel del Cap sa Sal, des d’aquí, encara és més impressionant que des de l’altre costat.

Retornem enrere pel caminet primer i pel carrer d’on hem vingut desprès, passant-nos les escales per on hem baixat i seguint carrer amunt. A la corba tancada, anem a buscar un corriol per deixar ja de forma definitiva l’asfalt i començar a seguir, ara si, tota la costa sense impediments urbanístics que ens ho prohibeixin.

Seguim avall i creuem el rec de sa Murtra on hi ha un poste metàl·lic rovellat. Ara hem d’enfilar-nos per una part amb forta pendent, que mirada des de baix, pot arribar a sembla que ni tan sols hi ha sender per pujar-hi, o que si ho fem potser ens arrisquem a passar extremadament pròxims al mar. El cert és que s’hi pot pujar prou bé, tot i que la pendent si que és pronunciada, i per el contrari que podia semblar, no és pas perillós. A més es tracta d’una mitja grimpada molt curta que ens porta a la part més salvatge i menys urbanitzada de tota la ruta. Passem pel Cap des Forn, on els únics indicis de civilització son uns antics murets de pedra seca.

Seguim vorejant el litoral passant a través de caminets de terra, protegits per murets de pedra ben col·locada. Aquesta part és menys turística, però te un gran encant paisatgístic. Passem pel costat d’unes curioses formacions rocoses sobresortint de l’aigua en forma d’illots coneguts com Els Ulls del Llop. De sobte, aquesta part més marcada es perd, i hem d’anar caminant per sobre de la pedra viva, fent petits salts per esquivar les grans juntes que hi ha entre pedra i pedra. A la nostra esquerra hi queden les tanques d’algunes privilegiades edificacions construïdes a primeríssima línia de mar.

A partir de Sa Llosa des Fanguejadors el camí de ronda recupera tota la seva entitat arquitectònica i ens condueix fins a la petita i resguardada Cala de Port des Pi.

Continuarà... (pendent d’editar)

Bekijk meer external

parkeren

Aparcament de Begur

Strand

Cala Caganer del Duc

Strand

Cala d'Aiguafreda

És una de les cales més populars no tan sols de Begur sinó que també de Catalunya. La sorra que la conforma dóna lloc a un color turquesa a l’aigua que la fa inconfusible i alhora molt agradable, a més del seu entorn paisatgístic que la fa única. Te uns 80 metres llargada i uns 40 metres d'amplada.
Strand

Cala de Port des Pi

Strand

Cala de Sa Tuna

Petita cala que conserva les seves antigues cases de pescadors, compta amb una petita caleta al costat dret a la qual s’hi pot accedir pel camí de ronda que s’anomena s’Eixugador, la qual és un paratge feréstec i d’una bella quietud. Per la seva situació arrecerada i pel seu accés tortuós, Sa Tuna és una cala que sempre resulta un descobriment insospitat per a qui la visita. Te uns 80 metres de llargada i uns 25 metres d'amplada.
Strand

Cala Moreta

Kruispunt

Camí esquerra

Kruispunt

Caminet Estret de Pujada

panoramisch

Cap Des Forn

refuge

Cap Sa Sal

L’hotel Cap sa Sal, situat entre les cales sa Tuna i Aiguafreda, va ser un dels establiments més emblemàtics de la Costa Brava. Van caldre vuit anys per construir la totalitat de l’edifici i molta mà d’obra. El 1955 van començar les obres de construcció de l’hotel, que va poder obrir les seves portes al públic el 1963, i va funcionar fins al 1979. La seva construcció, que va costar uns 200 milions de pessetes, va ser una idea de Bosch Aymerich, que va buscar l’inversor, el doctor Andreu. L’hotel, amb 230 habitacions i suites, a més de cinc restaurants, tres bars, una discoteca i una sala de festes, va tenir la implicació de Josep Guinovart en els murals de l’entrada, de Jordi Galí en els interiors i de Nicolau Rubió Tudurí en els jardins. Durant els seus setze anys de vida, l’establiment va acollir diversos polítics, intel·lectuals i artistes de renom internacional, com l’actor Rock Hudson o el músic Xavier Cugat. La seva imatge i el seu renom van permetre-li ser escenari del rodatge de pel·lícules de l’època, com El turismo es un gran invento, La dinamita està servida o Some girls do. L’antic hotel Cap Sa Sal de Begur, degut a la davallada del turisme adinerat, a dia d'avui s'ha transformat en un Resort d'apartaments, això si, conservant tota l'essència i el luxe de temps passats.
Kruispunt

Carrer de l'Urb. de Mas Mató

Kruispunt

Carretera (Dreta)

Kruispunt

Carretera d'Aiguafreda

Burcht

Castell de Begur

Documentat a principi del segle XI. És d’origen medieval i el primer senyor feudal que es coneix fou Arnust de Begur, documentat a principi del segle XI. L’any 1607 els propietaris del castell van vendre els seus drets al municipi de Begur. El 1810 el castell va patir l’última destrucció durant les guerres napoleòniques.
piek

Cim dels Torradors

Vogelen spot

Corb Marí

Kruispunt

Corriol a la Dreta

Kruispunt

Corriol esquerra

Rivier

Creuar Rec

panoramisch

Els Ulls del Llop

Kruispunt

Gir a l'esquerra (sobre Riera)

Kruispunt

Gir Passeig del Pic dels Ocells

Kruispunt

Girar a l'esquerra

Kruispunt

Girar a l'esquerra! (Atenció)

Strand

Illa Roja

La Cala de l’Illa Roja rep el seu nom a una enorme formació rocosa de color vermellós que la presideix i que juntament amb les seves aigües transparents i blaves la converteixen en un indret idíl·lic i amb fama d’oasis en plena naturalesa. Pertany al municipi de Begur, i forma part del camí de ronda que condueix de la Platja de Sa Riera fins a la Platja del Racó de Pals. D’uns 120 metres de longitud i uns 20 metres d’ample, de sorra gruixuda i flanquejada per una enorme paret de roca, al damunt de la qual hi transita el camí de ronda en un tram d’escales amb bastanta pendent, motiu per la qual la converteix en una raconada tranquil·la i sense aglomeracions. És una platja nudista coneguda internacionalment, i merescudament un dels paisatges de la Costa Brava més fotografiats. Degut a les marees, la seva imatge és canviant, ja que tan la podem trobar enganxada a terra ferma com flotant a escassos metres de la platja. La platja de la Illa Roja no disposa de serveis però per contra ofereix un entorn abrupte i espectacular on descansar i gaudir del bany i del sol.
Kruispunt

Inici Corriol del Bosc

Informatie

Masia i Torre de Mas Pinc

El mas d'en pinc és una masia tradicional catalana composta de diferents volums, un pati interior i una torre de defensa contra la pirateria del segle XVII. Una mica d'història del Mas Pinc i Carmen Amaya: Carmen Amaya va néixer el 2 de novembre de 1913 arran de mar, al Somorrostro de Barcelona. La seva vida, però, està envoltada de misteri i llegenda, com correspon a tots els mites. Va començar a ballar de ben petita a les tavernes de Barcelona acompanyada del seu pare, el Chino. Balladora genial, dona de temperament, Carmen Amaya va tenir una vida intensa i apassionada, i va convertir-se una llegenda del flamenc. Després de voltar per Europa i Amèrica i ballar en els millors teatres, cabarets i sales de ball, retorna a casa convertida en un mite. La bailaora buscava un lloc per recollir-se entre gira i gira i descansar i segons s’explica, Carmen Amaya s’enamora del mas d’en Pinc per una fotografia que li mostra el seu representant. De seguida s’estableix una gran complicitat entre la balladora i Begur, participant de manera altruista en tot el que se li demanava. El seu últim acte de generositat fou organitzar un ball al vell pati de la fàbrica Forgas per recaptar diners per il·luminar el castell de Begur, on hi varen acudir personalitats com Salvador Dalí i Gala o Madeleine Carroll. Degut al seu fràgil estat de salut, patia insuficiència renal, emmalalteix i la pròpia artista demana que la traslladin a Begur, perquè vol morir a casa seva. El 18 de novembre, el dia abans de la seva mort, l’Ajuntament l’anomena filla adoptiva de Begur i acorda donar el nom de “Passeig Carmen Amaya” el carrer que va de l’ermita de Sant Ramon fins al mas d’en Pinc. Carmen Amaya va morir el 19 de novembre a l matí al seu dormitori del mas d’en Pinc. Tal i com fou el seu desig fou enterrada a Begur acompanyada de tot el poble, família, admiradors, amics, autoritats i personalitats d’arreu. Uns anys més tard, però, el seu vidu, Juan Antonio Agüero, farà traslladar les seves despulles a Santander. L’Ajuntament va comprar el mas d’en Pinc el 1965. Actualment al Mas d’en Pinc és un espai obert al públic amb una petita exposició-homenatge a la bailarora. La resta de l’edifici és ocupat per l’Àrea de Medi Ambient i entitats que treballen per la gestió, protecció, estudi i difusió del capital natural marí i terrestre de Begur i Esclanyà dins el marc del desenvolupament sostenible.
Waypoint

Mirador de l'Illa Roja

Waypoint

Mirador Illots de Ses Vaques

Park

Parc de l'Arbreda

Parc urbà projectat l'any 1998 i realitzat entre els anys 2004 i 2006, amb una superfície de més de 17.000 m². Situat a l'entrada de Begur, en un sector de contacte entre el nucli antic i els barris perifèrics, va ser concebut com un espai de nova centralitat, amb equipaments públics i àmbits enjardinats i de lleure. Té una estructura radial centrada per un gran espai circular i buit, al voltant del qual hi ha els jardins, el parc infantil i les àrees de pícnic. Els jardins s'articulen en parterres separats pels camins i les escales i delimitats amb unes planxes metàl·liques sinuoses. A un dels extrems hi ha la poderosa silueta del Casal Jove, un edifici que combina l'acer i el vidre i que destaca per la seva gran coberta plana i els murs rectilinis que descriuen l'accés al parc i al mateix casal.
Risico

Plataforma i Pou Marí

Strand

Platja de Sa Riera

És la cala més gran del municipi de Begur, el seu nom prové d’un torrent que la divideix en dues meitats, actualment conserva les antigues cases de pescadors. Aquesta cala a més, té dues caletes veïnes que són a la seva dreta Port des Pi i a la seva esquerra Cala del Rei. Te uns 230 metres de llargada i uns 75 metres d'amplada
Strand

Platja del Racó (final de la Platja Gran de Pals)

Platja en la que es respira quietud i calma, molt adient per a tots aquells que es vulguin relaxar prenent el sol. Es troba a tocar del municipi de Pals i té connexió pel camí de ronda amb les cales d’Illa Roja i Sa Riera. Te uns 385 metres de llargada i uns 80 metres d'amplada.
panoramisch

Punta de Ses Negres

panoramisch

Punta des Pou

panoramisch

Punta Espinuda

Wildlife sighting

Punta Llarga

Wildlife sighting

Reserva marina de Ses Negres

Rivier

Riera d'Aiguafreda

Sacred architecture

Sant Pere i Santa Reparada

Sacred architecture

Sant Ramon / Mirador

Begur és un poble de grans miradors. El més proper al centre és el Mirador de Sant Ramon, a uns 10 minuts a peu de la plaça. Situat al costat de la capella dedicada a aquest sant, original del s.XVII, tot i que reconstruïda després de la Guerra Civil, les vistes inoblidables d'aquest mirador abarquen la costa nord de Begur: Sa Riera, la platja de Pals, les illes Medes i al fons el Cap de Creus. Per la mateixa pujada s'accedeix al Castell de Begur, un altre gran baluard.
Kruispunt

Seguir recte

Building of interest

Torre Sant Ramon

Construïda el segle XVI per a la defensa de les escomeses pirates que assetjaven la Mediterrània. L’accés a aquestes torres es feia mitjançant una escala de fusta al seu interior. Així es dificultava l’accés als atacants.
Kruispunt

Urbanització Sa Fontansa

Commentaar