Tijd in beweging  3 uren 31 minuten

Tijd  4 uren 54 minuten

Coördinaten 1836

Geüpload 29 oktober 2019

Uitgevoerd oktober 2019

  • Score

     
  • Informatie

     
  • Gemakkelijk te volgen

     
  • Omgeving

     
-
-
953 m
693 m
0
3,3
6,7
13,38 km

853 maal bekeken, 52 maal gedownload

in de buurt Castellterçol, Catalunya (España)

Bonica i interessant excursió pel Moianès que ens sorprendrà pels paratges pels que caminarem i per les vistes de que gaudirem.
L'indret principal d'aquesta excursió és l'indret de l'ermita de Sant Julià d'Uixols; un racó veritablement bonic i acollidor.
Durant molta estona caminarem per damunt de carenes, unes amb molt bona vista i en d'altres aquesta queda una mica reduïda per la vegetació que ens envolta.
Veurem des del Tibidabo al Pirineu i serra del Verd, passant per Montserrat, el Montcau, la Mola, el Pla de la Calma, el turó de l'Home i les Agudes, és a dir la vista s'estén als quatre punts cardinals.
Com passa en altres indrets de la nostra geografia, des del punt culminant de la caminada, el vèrtex geodèsic del Serrat de les Pedres de 954 metres, no veurem rés, ja que el cim està totalment abandonat i menjat per la vegetació.
És de suposar que quan es va instal•lar un vèrtex geodèsic era perquè es veiés des d'altres indrets per poder fer-ne la triangulació; seguint aquest argument, també és de suposar que en aquesta situació aquest cim deuria tindre una panoràmica de 360 graus extraordinària.
Actualment vaig trobar el vèrtex gairebé per casualitat, ja que està completament amagat entre l'arbreda i no hi ha cap mena de camí que hi porti directament; per sort només has de desviar-te uns vint-i-cinc metres del camí per arribar-hi.
No sé si està en uns terrenys privats, però si pertanyen a algun estament públic, no costaria gaire fer-hi una mica de neteja i recuperar aquest gran mirador; inclús atrauria més excursionistes i potser algun poble dels voltants en sortiria beneficiat!
L'altre cim de la jornada, el puig de Rosanes està en una situació semblant; però no està tan abandonat, ja que hi ha un corriol que recorre la carena i passa exactament pel cim, i inclús es veuen branques seques a terra, senyal de que s'ha intentat obrir una mica de finestra entre la vegetació, i realment, una mica de vista si que la podem tenir des del cim estant; però tornant al comentari anterior, sense la vegetació que l'envolta, el puig tindria molt bona vista.
L'ermita de Sant Julià d'Uixols està en un paratge molt bonic, la llàstima és que durant l'hivern del 1975 algú que vivia a la rectoria annexa, va calar-hi foc, hi així ha quedat, la construcció de l'ermita dempeus, però al costat la ruïna de la rectoria.
Sant Julià d’Úixols és una ermita molt estimada a Castellterçol. Queda una mica lluny del poble, però està enfilada dalt d’un turó, i les vistes són magnífiques. Per això és un lloc tradicional on anar d’excursió. Històricament, va acollir importants processons per combatre la sequera.
Actualment hi ha una associació a Castellterçol que intenta restaurar-la (vegis: http://www.santjuliadu.org ).
La "domus sancti Iuliani" ja surt esmentada entre el 940 i el 961 com a punt de referència en compres fetes pel levita Guadamir. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la qual fou cedida al monestir de l'Estany el 1130. Després del despoblament del segle XIV deixà de tenir sacerdot propi i estigué vinculada a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de 1550, retornà a Castellterçol.
Va patir reformes i ampliacions als segles XVII i XVIII. La rectoria o casa del guarda de l'església es va fer el 1667.
Una de les principals característiques era el campanar, que en arribar a terra es dividia en quatre pilastres i formava una mena d'atri o pati cobert; reformes posteriors van tapiar aquestes obertures, però encara es veu una mica l'estructura original.
També tenia tres absis, del que només se'n conserva un, a la banda contraria de la porta.
Però la sola visita a aquesta ermita ja justifica tota l'excursió.
Just al darrera del temple hi ha un petit pedró, amb la imatge d’una Mare de Déu. L’any 2015 tota la capelleta de pedra va ser robada. Pocs mesos després, diversos veïns del poble la van substituir.
Els actes més massius i populars que tenien lloc a Sant Julià d’Úixols eren en motiu de la sequera. Quan es volia demanar que plogués, els veïns del poble hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs. En ocasions s’hi estaven tres, quatre i, fins i tot, cinc dies. Cada jornada es feia missa i sermó. Algun cop fins i tot van pagar músics per acompanyar els oficis cantats. Hi havia tanta devoció, que en aquestes processons i pregàries també hi participaven la gent dels pobles veïns, com Sant Quirze Safaja, Castellcir, Granera, Gallifa, Moià i Collsuspina.
A Sant Julià també es feia una concorreguda processó per Sant Marc. Però el 1744 es va prohibir perquè un bisbe va considerar que, tant anat com tornant, “la gent se extravia o queda allí y se fan glotonerias y altres inconvenients”.
L'indret és del tot recomanable, tant per la història, com per la vista, com per la bellesa de la contrada.
Un altre indret que visitarem és el castell de Sant Miquel o de Castellterçol o Castell Tersol o Terçol.
La primera documentació sobre aquest castell és del 898, quan és esmentat el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol), i el 925 i 940 es repeteix la fórmula, una mica evolucionada: castro Terciolo, i continua en diversos documents dels segles posteriors.
Entre els segles XII i XIV el monestir de l'Estany tingué a Castellterçol una família de castlans, que adoptaren el cognom de Castellterçol. Diversos fills d'aquesta família entraren com a canonges a Santa Maria de l'Estany. De tota manera, el castell va anar perdent la seva funció militar i, tot i continuar sent el centre del terme de Castellterçol, va esdevenir una masoveria, i les terres i la ferreria que posseïa, arrendades a persones del terme.
Actualment és un allotjament de turisme rural i l'entorn està molt cuidat.
Al peus del castell hi ha la petita l'ermita romànica de Sant Miquel, esmentada ja l'any 1111.

Abans d'entrar en la descripció, vull fer referència al quilometratge total, ja que hi heu de restar un quilòmetre i mig aproximadament, ja que de bon començament en arribar al mirador sobre Castellterçol, indret on també hi ha una antena, el senyal del GPS va fer-me dues anades i tornades directes al centre del municipi, que sumades son aprox. el quilòmetre i mig que crec que s'ha de restar, així en lloc de 14,6, serien 13,1. Amb l'alçada total també hi ha una mica de diferència, tal com es pot observar a la gràfica, però és molt poca comparada amb la longitud.
No és la primera vegada que em passa; sempre al començament de l'excursió, i no sé si és per culpa del meu telefono o és un eco provocat, per exemple, per l'antena; però després en tota l'excursió no torna a passar més.
De tota manera no té cap influència en el traçat ja que aquest és evident, prescindint dels "ecos".

Per a començar a caminar ens situarem al municipi de Castellterçol, en la carretera a Granera trobem, a la dreta, la plaça dels Estudis, indret on hi ha la zona d'aparcament.
Comencem a caminar, seguint inicialment la carretera a Granera, deixem el pavelló poliesportiu Municipal a l'esquerra i quan la carretera fa una marcada corba a l'esquerra veiem un panell indicador que ens assenyala el camí a la dreta al coll de Sant Fruitós.
Deixem la carretera i girem a la dreta, a pocs metres, i passada l'última casa hem de posar atenció al traçat i al punt d'interès, ja que a la nostra esquerra surt un corriol que hem de seguir.
Aquest corriol, en el fons és una drecera de la pista que acabem de deixar, i que ens porta directament a un gran dipòsit d'aigua; indret que a la vegada és un bon mirador sobre el municipi de Castellterçol. Aquí és l'únic punt on el GPS va fallar.
Contemplem la panoràmica i seguim la pista que mena al dipòsit; la seguirem poca estona, perquè aviat, també hem de posar atenció al traçat i al punt d'interès, perquè hem de seguir un corriol que arrenca a l'esquerra.
Aquest corriol acaba en una pista, que seguirem per l'esquerra durant força estona.
Ara ja estem dalt la carena, i en arribar al mas el Pujolet, canviem de vessant i la vista s'obre de sobte.
L'indret del Pujolet és molt bonic. Seguim la pista que ens porta a travessar la carretera de Granera, la BV-1245, de la que hem seguit uns metres a l'inici.
Travessada la carretera, a pocs metres la pista de terra es transforma en una pista asfaltada.
Ara comença una llarga travessia seguint aquesta pista asfaltada. Com que estem caminant pel llom de la carena anem gaudint de boniques perspectives, ara per un costat, ara per l'altre.
Primer passem pel pla Gaià, deixant la gran casa Nova de Pla Gaià a la nostra dreta. Més endavant arribem a una cruïlla, a l'esquerra baixa una pista al mas del Pererol; nosaltres seguim recta, ara la carretereta asfaltada comença una pujada suau, però constant i les vistes es van ampliant, és un dels sectors on la vista és més amplia, des del Pirineu a Montserrat, el Montcau, la Mola, el Montseny i la torre de comunicacions de Collserola.
Arribem a una cruïlla i hem de seguir per l'esquerra per a seguir una altre pista asfaltada una mica més estreta que l'anterior.
A dalt de la pujada hi ha el gran i original dipòsit de la Font de la Cova del Penitent; el dipòsit està a dins d'una construcció en forma de casa, a la façana hi ha una font.
Ara ja som al Serrat de les Pedres.
Seguim caminant i arribem al coll dels Bardissars on hem de seguir per l'esquerra i seguidament arribem a una nova cruïlla de pistes.
Hem de seguir novament per l'esquerra, però només un parell de metres perquè hem d'estar atents al traçat i al punt d'interès i a les marques de pintura verda i vermella, ja que la pista segueix en lleugera baixada, però per l'esquerra arrenca un corriol, que és per on hem de seguir caminant.
Aquest corriol aviat es converteix en un camí més ample que finalment desemboca en una pista.
Seguim aquesta pista força estona. La pista va pujant i arriba un punt que canvia de vessant i para de pujar.
Nova atenció al punt d'interès, doncs si volem anar fins el vèrtex geodèsic del Serrat de les Pedres, hem d'abandonar la pista i endinsar-nos uns vint-i-cinc metres per dins del bosc, afortunadament no és gaire espès, fins arribar al vèrtex geodèsic i punt culminant del Serrat de les Pedres, de 954 metres d'alçada.
Poca fotografia podrem fer, a part del piló del vèrtex, així que una vegada contemplat el piló del vèrtex tornarem a la pista que hem abandonat i aviat arribem a una nova cruïlla, situada al coll de Pruna, on retrobem les marques de pintura que havíem abandonat per anar per la pista que mena al cim.
Ara girem a la dreta, la pista va perdent alçada. Arribem a una cruïlla i seguim per l'esquerra i poc després passem pel collet de Matafaluga i immediatament després deixem la pista, ja que l'ermita de Sant Julià és a tocar a la nostra dreta; en aquest punt hi ha un panell informatiu.
Arribem a l'ermita per la seva façana principal i després de contemplar-la, passem a la part posterior on hi ha dos bancs de pedra per a seguir gaudint de l'indret i per fer-hi una bona aturada.
El temps no perdona, i finalment hem d'abandonar l'indret, passem a tocar de l'antic cementiri i seguim una ampla pista que va davallant suaument.
Arribem al coll de Sant Julià, on hi ha un panell informatiu i una cruïlla de pistes. Seguim recta i més endavant arribem al coll de Rosanes, nova cruïlla, seguim per la dreta i anem vorejant el puig de Rosanes per la seva base fins arribar a les portes del mas del Ricard.
Just abans d'arribar-hi deixem la pista i seguim un camí que surt a l'esquerra.
En pocs metres aquest camí desemboca en un altre de transversal.
En aquest punt iniciem una anada i tornada al puig de Rosanes.
Primer girem a l'esquerra, seguint el camí transversal, una mica més amunt el camí desemboca en una pista, nosaltres la travessarem i seguirem recta amunt per un bonic i marcat corriol que s'enfila.
Aquest corriol ens deixa directament dalt del puig de Rosanes.
Aquest puig tampoc té gaire vista, però es veu que és un indret una mica cuidat, el bosc no és molt espès, i hi ha alguna finestra entre la vegetació que permet veure una mica de panoràmica.
El corriol segueix per l'altre costat del puig, però nosaltres tornarem sobre les nostres passes fins arribar al punt d'anada i tornada.
Aquí hem de posar una mica d'atenció, ja que hem d'abandonar el camí transversal i girar a l'esquerra per tal de seguir un camí que hi ha uns metres més avall.
Hem d'estar-hi atents perquè en un primer moment aquest camí sembla que no existeix, però només és el començament, perquè a continuació ja és molt ampla i evident.
Seguim durant una estona aquest camí fins que arribem a una cruïlla. Castellterçol ja és visible i l'excursió està entrant a la fase final.
En aquesta cruïlla podríem seguir recta, però potser és millor girar a la dreta i en pocs metres arribem a una ampla pista que seguim a l'esquerra amb el castell de Sant Miquel al davant mateix.
Ens apropem fins l'ermita de Sant Miquel, situada sota mateix del castell. Ermita que a la façana té una petita obertura i a sota gravat a la pedra diu "caritat", feia molts, molts anys que no veia aquesta "bústia" en una ermita.
De l'ermita pugem fins el castell, que és una propietat privada i ens quedem a la porta.
Descasarem en una taula de fusta que hi ha a l'entrada del castell i a continuació seguirem el camí d'accés al castell que comunica directament amb el municipi, i d'aquesta manera acabarem aquesta bonica i agradable excursió.

HORARIS:
de Castellterçol al mirador i dipòsit d'aigua: 15mn
del mirador al dipòsit de la Cova del Penitent: 1h 20mn
del dipòsit de la Cova del Penitent al cim del Serrat de les Pedres: 30mn
del cim del Serrat de les Pedres a Sant Julià d'Uixols: 10mn
de Sant Julià d'Uixols al puig de Rosanes: 35mn
del puig de Rosanes a l'ermita i castell de Sant Miquel: 30mn
del castell de Sant Miquel a Castellterçol: 10 mn
TOTAL: 3h 30mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2019/10/castelltercol-serrat-de-les-pedres-sant.html

O bé, prement directament aquí sota a "veure més"

Bekijk meer external

parkeren

Aparcament

Kruispunt

Anada i tornada, anada a la dreta

Kruispunt

Seguir el corriol a l'esquerra

foto

Dipòsit i mirador

Kruispunt

Seguir el corriol a l'esquerra

Kruispunt

Seguir per l'esquerra

foto

El Pujolet

Kruispunt

Creuar la carretera de Castellterçol a Granera

Informatie

Camí del Coll Roig

Informatie

Trencall del Pererol

Kruispunt

Seguir per l'esquerra

foto

Dipòsit d'aigua de la Cova del Penitent

Bergpas

Coll dels Bardissars, seguir per l'esquerra

Kruispunt

Seguir per l'esquerra i seguidament corriol a l'esquerra

piek

Vèrtex geodèsic del Serrat de les Pedres

Bergpas

Coll de Pruna. Seguir per la dreta

Kruispunt

Seguir per l'esquerra

Informatie

Seguir per la dreta

Sacred architecture

Sant Julià d'Uixols

Informatie

Coll de Sant Julià, Rostobles del Ricard. GR-177

Bergpas

Coll de Rosanes

Kruispunt

Seguir per l'esquerra

Kruispunt

Anada i tornada al puig de Rosanes

Kruispunt

Seguir corriol recta amunt

piek

Puig de Rosanes

Kruispunt

Seguir per la dreta

Informatie

Seguir per l'esquerra

foto

Vistes a Sant Miquel i al castell

Sacred architecture

Ermita de Sant Miquel

Burcht

Castell de Sant Miquel o de Castellterçol ó Castell Terçol

3 opmerkingen

  • Foto van Raimon Camps

    Raimon Camps 1-nov-2019

    Gràcies Jspdetera. Com sempre molt ben explicat Jo intentaré fer-la a cavall. Paga la pena comentar que actualment hi ha una associació que inetenta restaurar l'Ermita de Sant Julià. http://www.santjuliadu.org,

  • Foto van jspdetera

    jspdetera 2-nov-2019

    Gràcies Raimon Camps pel teu comentari i valoració. Modificaré la descripció per afegir-hi aquesta Web

  • rosetabis 31-jan-2020

    Ik heb deze route gevolgd  geverifieerd  Bekijk in detail

    Bon dia. Dimecres vam fer aquesta ruta I tots creiem que en els comentaris hauries de dir que gran part de la ruta es fa per una carretera asfaltada, perque hi ha molta gent que no li agrada anar a la muntanya I caminar per asfalt. Moltes gracies