Tijd in beweging  3 uren 58 minuten

Tijd  5 uren 57 minuten

Coördinaten 2221

Geüpload 2 juli 2019

Uitgevoerd juli 2019

  • Score

     
  • Informatie

     
  • Gemakkelijk te volgen

     
  • Omgeving

     
-
-
609 m
358 m
0
3,1
6,3
12,59 km

614 maal bekeken, 37 maal gedownload

in de buurt Sant Feliu del Racó, Catalunya (España)

Bonica i molt variada excursió pel sector menys visitat del parc de Sant Llorenç del Munt.
Passarem per quatre turons i vuit fonts, i visitarem cabanes de pedra seca, balmes, un antic forn i caminarem molta estona per damunt les carenes i també farem un llarg i refrescant recorregut fluvial, i per acabar-ho passarem per les cases de les Arenes, on la primera construcció és del 1916.
Les vuit fonts per les que passarem son les de: la Boixa, Carme, Falguera, Avellaners, Carner, de Can Barceló, Espígol i Romaní.
Sobre si ragen o no, depen de l'any i de l'època; en el cas d'aquesta ressenya, el juliol del 2019, en mig d'una intensa onada de calor, en rajaven tres: la de la Boixa, la d'Avellaners i la del Carner. A la del Carme hi havia una mica d'aigua a la petita marmita, i les de l'Espígol i del Romaní (que estan juntes) tenien la bassa plena.
Encara que no ragin, totes, menys la de la Falguera, estan ben arranjades.
És una excursió fàcil. La pujada final al Castelló, sembla una ferma grimpada, però és qüestió de la perspectiva, ja que en realitat el pendent no passa dels 45 graus, i no cal ni guardar els bastons a la motxilla (en el cas de que en porteu), ja que si posem una mà a la roca, no és per seguretat, simplement és per comoditat.
Menció a part mereix la baixada del Castelló a la riera del Carner. El mapa de l'ICC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) hi marca un camí directa, efectivament, aquest camí existeix; però deu fer molt temps que no hi passa ningú, i està molt esborrat.
Camí mig esborrat a Sant Llorenç i pantalons curts son dos mots gairebé incompatibles.
Si us estimeu molt les cames, hi ha una segona opció, ja que pel darrere del Castelló passa una pista que també porta a la riera del Carner, però fent força marrada.
Mentre carenegem tindrem unes perspectives diferents de la Mola, el Montcau, el turó de les Nou Cabres, Roca Mur, el Morral del Drac, Castell da Pera, Castellassa de Can Torres i del Dalmau, a més ho veurem tot a la vegada, perspectiva difícil d'aconseguir.

Per a començar l'excursió ens situarem a l'aparcament de l'àrea de descans de les Arenes, situada a la dreta i a pocs kms de Castellar del Vallès en la carretera a Sant Llorenç Savall.
Seguim l'ampla pista que mena a les cases de les Arenes, a pocs metres travessem per un pont el riu Ripoll.
Immediatament desprès hi ha un nou aparcament, on també podíem haver deixat el vehicle.
En aquest punt, farem una anada i tornada de pocs metres a la dreta per anar a la font de la Boixa.
Una abundosa font, molt ben arranjada, amb un safareig. Un cartell indica que és aigua no potable; davant la meva perplexitat en trobar-hi un bon home omplint garrafes de cinc litres d'aigua cada una. La pregunta era inevitable: "és o no és potable?", l'home em respon: "de tota la vida que les omplo i de moment no m'ha passat mai rés"; aquesta resposta en confirma la meva teoria de quan veig un cartell, molt habitual actualment, que diu "aigua no tractada", immediatament penso: "aquesta ha de ser bona i fresca". Vivim en una cultura que s'ha tornat excessivament proteccionista. Recordo que de jove anava a la platja a "rebolcar-me amb les onades, quantes més, millor" i sortia amb el banyador ple de sorra; ara no pots ni intentar-ho sense que et facin fora a tocs de xiulet, ja que tenim banderoles de tots colors. Això si, abans de les 10 del matí i després de les 7 de la tarda, tot torna "a ser com abans", s'acaba el "proteccionisme i les banderes".
Tornem a l'excursió del dia d'avui. Una vegada omplerta fins dalt la cantimplora, torno a la pista i la segueixo uns metres més, molt pocs, ja que al proper revolt surten dos camins a la dreta. Hem de seguir el segon, el que és una mica menys marcat.
Només començar a seguir-lo el deixarem un moment per a apropar-nos a una cabana de pedra seca.
Tornem al camí, molt bonic i frondós i que ens porta fins la font del Carme. Fa font està a dins una petita cova amb l'interior decorat amb motius al·legòrics a la verge del Carme, i a l'exterior hi ha una taula de pic-nic i diversos petits bancs de pedra. També hi ha algunes rajoles amb versos. Això es veu que ja és massa per a la "cultura imperant" i la majoria estan trencades. De tota manera l'indret és molt bonic i inesperat per algú que no hi hagi estat mai.
Deixem aquest encantador racó i seguim el camí i a pocs metres arribem al Sot del Carme, on el camí travessa una riera i hi ha una petita esplanada amb força arbrada. És un d'aquells indrets que desprèn una màgia especial.
Fins aquí pràcticament tot a estat planer, però ara comença la pujada. El camí comença a guanyar alçada fins que arribem al costat d'una torre d'alta tensió.
Comencem a tenir molt bona vista sobre el massís de Sant Llorenç amb la Mola al capdamunt.
A partir d'aquesta torre segueix un camí molt bonic que segueix pujant fins que arribem a dalt la carena.
Ara el camí ressegueix la carena i el pendent disminueix. Seguim per dins del bosc, però amb força clarianes que ens permeten anar gaudint de la panoràmica.
Desemboquem en una pista, però només la seguim una vintena de metres, ja que a l'esquerra arrenca un camí, senyalitzat amb pintura lila, que seguirem.
Aviat arribem a una cruïlla, a la dreta segueix un corriol que puja, però nosaltres hem de seguir el que baixa per l'esquerra.
Baixa molt poc, i arribem a una cruïlla. Som al Serradell, un petit bony de la carena, situat al seu extrem; precisament aquí la vegetació i l'arbrada ens impedeixen tenir bona vista.
Si seguíssim recta ens trobaríem abocats a una gran cinglera que ens barraria el pas.
El camí de la dreta davalla d'una manera abrupta per l'extrem de la cinglera. No ho veiem perquè la vegetació ho impedeix, però des del turó de les Arenes ho veurem perfectament.
Aquesta forta baixada s'acaba en una nova cruïlla. Aquí farem una anada i tornada de pocs metres per a pujar al turó de les Arenes.
Una petita creu de ferro ens dona la benvinguda en arribar-hi. Aquí si que rés impedeix gaudir d'una panoràmica de 360 graus.
Destaca tot el massís de Sant Llorenç fins el Montcau, la Màquina de Vapor i el Castell de Pera. El turó de les Nou Cabres amb el Barret de Napoleó perfectament diferenciable a l'esquerra de la seva base, així com també podem contemplar la cinglera del Serradell i intuir, més o menys, el camí per dins del bosc, per on hem baixat.
Un indret per a fer-hi una bona aturada.
Una vegada haguem descansat i contemplat, tornem a la cruïlla anterior i seguim el sender que segueix baixant, fins arribar a un petit replà on hi ha varis camins.
Hem de seguir el camí de la dreta (volia buscar-ne un que fes drecera, però no el vaig saber trobar), fins que arribem a una pista (és la mateixa pista que hem seguit al començament).
Seguim aquesta pista de baixada a l'esquerra i aviat arribem a una important cruïlla.
A aquesta cruïlla hi tornarem a sortir d'aquí a molta estona. Podríem definir-la com una "anada i tornada al Castelló".
Ara girem a la dreta i acte seguit travessem el torrent del Castelló. La pista segueix, però just travessar el torrent arrenca un camí a la dreta.
De nou caminarem durant força estona per un bonic sender que s'enfila pel llom de la carena, fins que arribem al peu del Castelló.
Aquí el camí desapareix ja que davant nostre s'aixeca una paret de pedra. A mesura que ens hi apropem es va veien que és poc inclinada i que pràcticament es pot pujar caminant, fent servir les mans per comoditat, però si anem amb bastons, amb ells ja n'hi haurà prou per a repenjar-nos.
"Superat" aquest pas, per fi veiem el Castelló al capdamunt d'un nou cingle, però ara el camí no l'ataca directament, sinó que gira a l'esquerra per tal d'arribar-hi fàcilment.
El cim del Castelló pròpiament dit no té gaire bona vista, en un arbre hi ha un cartell que ens indica que hi estem, però per on hi hem arribat a dalt és un balcó amb una gran vista.
Així que per descansar i contemplar ens hi instal·larem.
Seguim tenint tot el massís de Sant Llorenç al davant nostre, ara també podem contemplar els turons de les Arenes i del Serradell i tota la carena de les Roques d'Aguilar, que és per on ens hem passejat fa una estona.
Dalt d'aquest turó, segons em comenta en Jaume Torrents de Castellar del Vallès, l'any 2013 el Centre Excursionista de Castellar hi varen plantar un plançó de roure en homenatge al fundador i primer president del Centre Excursionista. Malauradament, "l'organisme rector del parc" (una mena de nova Inquisició), primer els va fer treure el rètol que en deixava constància i, més tard, alguns individus, portadors del virus de la inútil destrucció, varen malmetre el petit arbre que va acabar morint. Sense comentaris.
Del Castelló totes les ressenyes el creuen i surten a una pista que hi al darrera i fan una gran volta per acabar enllaçant amb el camí del torrent del Carner; però el mapa de ICC marca que hi ha un camí que hi baixa directament.
Així que em proposo buscar-lo i seguir-lo en el cas de que existeixi, ja que la drecera és considerable.
Haig de sortir del cim per on hi acabo d'arribar, però només reculo la darrera pujada, ja que el mapa marca que el camí surt d'allà.
Efectivament es veu un corriol que segueix uns metres, aviat les branques el volen desdibuixar, però el rastre segueix. No ho veig del tot clar, però com que es pot anar baixant, vaig fent.
No s'ha d'abandonar el llom de la carena pel que hem de baixar. Després des del turó d'en Ramon de la Fonda es veu molt clar, però mentre baixes no ho tens tan clar.
Mentre baixava em vaig desviar lleugerament a l'esquerra i per tant em vaig apartar del llom; per sort ràpidament em vaig adonar de l'equivocació i vaig tornar al llom (en el traçat es pot apreciar aquesta breu desviació a l'esquerra amb una petita V invertida 90 graus).
Precisament a partir d'aquest moment la traça es torna més evident i ja no la vaig tornar a perdre. A més anava seguint "el camí" del mapa del ICC.
Així s'arriba a un marcat collet on a la dreta segueix el corriol, convertit ara en una molt antiga pista de desbrossar.
Però a pocs metres seguint la carena hi ha una cota de 505 metres a la que ens arribarem.
Aquesta cota de nom turó d'en Ramon de la Fonda dona una molt bona perspectiva del Castelló i del itinerari que hem seguit per a baixar-ne seguint el llom de la carena. És molt evident i no entenc perquè no és gens transitat.
Entre el Castelló i aquest nou turó he esmerçat 10 minuts, per tant molt complicat i perdedor no deu ser.
El curiós nom d'aquest turó el vaig consultat a n'en Ramon Suades, i a part del nom em donà una molt interessant informació del perquè.
Informació recollida també en el mur: "caudelguille.net/caus/101-ramon-de-la-fonda-avenc?"
De quina "fonda" parlem? Doncs parlem de l'antiga i desapareguda Fonda Olivé de Sant Llorenç Savall. En Ramon i el seu fill Enric son els que donem nom a aquests topònims. En Ramon al turó i a l'avenc i l'Enric a la bassa i font que hi ha més avall de l'avenc.
En Ramon, el 1904 va acompanyar a mossèn Jaume Oliveras a fer la travessia Matagalls-Montserrat. Una mica d'història sempre resulta interessant i instructiu.
Del turó sembla que una traça segueix baixant per la carena; però amb la baixada fins aquí ja n'he tingut prou. Ara torno al collet i segueixo l'antiga pista que he vist en arribar-hi.
Dic antiga, perquè la vegetació s'he l'està menjant, però tot i així es pot anar baixant sense gaires contratemps.
M'estic acostant al fons del torrent del Carner, indret per on passa un camí ben fressat.
Només dec estar a una cinquantena de metres de la cruïlla, quan la pista queda barrada per un "bosc" d'esbarzers. Estudio una estona la situació, i crec que la millor manera és passar-lo per la dreta, pujant una mica pel marge. Després el que era una pista torna a ser transitable i així arribo a la cruïlla i retorno a la "civilització".
Ara giro a l'esquerra i segueixo el camí, pocs metres després travessa el torrent del Carner, i a continuació, a la dreta, hi ha una cabana de pedra seca una mica amagada, però a peu del camí.
Cal dir que a partir d'ara podríem dir que comencem una excursió nova; fins ara hem pujat a turons i hem caminat per carenes; a partir d'ara s'han acabat els turons i les carenes i caminarem pel costat de torrents, en un recorregut fluvial molt llarg i bonic.
Seguim el camí i al cap d'una estona, també a la dreta, hi ha el que queda del forn del Carner.
Seguim i desemboquem en una pista, estem a tocar de l'unió del torrent del Carner amb el riu Ripoll. En aquest punt farem una anada i tornada a la balma de l'Aiguader de Baix.
Seguim la pista per la dreta i aviat ens trobem seguint el curs del riu Ripoll, passem pel costat d'un pal informatiu i seguidament a l'altre costat del riu veiem l'esmentada balma.
Si el riu porta cabal segurament no hi podrem anar, però sinó, travessem el riu i acabem d'arribar-nos a la balma; no és gaire fonda, però si força llarga. Com a curiositat cal dir que per sobre mateix de la balma passa la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall. Seguint la pista hi sortiríem en pocs metres.
Després de contemplar la balma tornem sobre les nostres passes fins a la cruïlla d'anada i tornada anterior.
Una vegada allí seguim caminant per la pista. Ara hem d'estar atents al traçat i al punt d'interès, ja que aviat, en arribar en un revolt on a la dreta hi ha una esplanada erma, hem d'abandonar la pista i travessar aquesta esplanada, a l'altre extrem trobem un camí molt ben marcat que va seguint el contorn de la muntanya, tot fent un gran arc.
Atents novament al traçat i al punt d'interès, perquè no està indicat, encara que ja es veu, doncs a l'esquerra del camí hi ha un monumental pi amb cinc branques, que arrenquen de la mateixa soca. El pi està a pocs metres del camí, però a part del pi, si encara ens apartem uns metres més arribarem a una gran cabana de pedra seca reconstruïda pel "Grup de Recerca de la Pedra Seca" del CEC. En aquesta cabana hi ha un cartell de la família Valls Clotet donant les gràcies per aquesta reconstrucció i amb fotografies de familiars que treballaven l'avellana en aquest indret.
Estem fent una caminada i ja portem dues històries interessants, la del Ramon de la Fonda i la dels avant-passats de la família Valls Clotet.
Tornem al camí i ara ens porta a caminar literalment pel costat mateix de la llera del riu Ripoll, amb el cartell de no passar-hi si hi ha perill de riuades.
No hi caminem gaire per la llera, perquè aviat el camí s'en aparta una mica, i segueix pel dins del bosc.
Així arribem a tres fonts consecutives, primer la de la Falguera, pràcticament esborrada, a poques passes hi ha la dels Avellaners, arranjada amb una placa amb el nom i que rajava una mica, també poques passes després hi ha la font del Carner, aquesta rajava molt, també està arranjada, amb una placa amb el nom. L'indret és una cruïlla de camins i també hi ha un cartell informatiu i unes pedres en forma de rotllana per a descansar.
Fem el que ens convida l'indret, i en continuar la caminada ens trobem amb la font de Can Barceló; font també arranjada i amb un bonic cartell amb el nom, però no raja.
seguim el camí i desemboquem en una pista, on trobem un nou cartell informatiu. Seguim a la dreta i a pocs metres hi ha una gran bassa d'us per a incendis.
Seguim per la pista, la qual deixen uns metres més endavant per a seguir una drecera que surt a l'esquerra.
Hem d'estar novament atents al traçat i al punt d'interès, ja que en deixar la pista tornem a caminar literalment pel llit del riu. Nou cartell amb l'indicació del perill de riuades.
Aquesta drecera ens porta a passar pel costat d'una petita balma i després de caminar per les pedres del riu, el camí s'aparta una mica i novament sortim a la pista anterior.
La seguim i a pocs metres al bell mig de la llera del riu hi ha una característica pedra amb forma de "mandonguilla". Observem i fotografiem aquesta arrodonida pedra i seguim caminant per la pista i arribem a la cruïlla "d'anada i tornada al Castelló" esmentada fa molta estona.
Seguim pista avall, i ens trobem en un indret que hauria de ser molt bonic, però que està ple de deixalles, és increïble que les "persones" no sàpiguen emportar-se'n el que han portat ple i amb vehicle. És un indret on s'hi pot arribar amb vehicle i on inclús hi ha un ban de l'ajuntament de Castellar advertit de la multa per deixar-hi deixalles; pel que es veu, sense gaire èxit.
Seguim per la pista i a pocs metres la pista travessa el riu, estem al gual de la font del Plàtan.
Novament hem d'abandonar la pista i sense travessar el riu cal seguir un camí que surt per l'esquerra.
Novament sembla que anem per la llera del riu en un indret on aquest fa un pronunciat revolt.
En aquest punt va sembla que el camí es perdia, però només era un gran tronc caigut al bell mig; després el camí segueix perfectament marcat.
Passem pel costat d'una petita balma i poc després arribem a una cruïlla senyalitzada. Nosaltres seguirem recta. Si seguíssim pel camí de l'esquerra que s'enfila muntanya amunt arribaríem a prop del turó de les Arenes, en una cruïlla on abans he comentat que vaig buscar un camí per fer drecera, sense trobar-lo. Evidentment això és només un comentari, perquè si hagués seguit aquest camí només hauria fet menys de la meitat de l'excursió.
Situats novament en la cruïlla, seguim recta i en pocs metres arribem a les fonts de l'Espígol i la del Romaní.
Una al costat de l'altre, en un indret molt bonic i acollidor, on hi ha una taula rodona de pedra i bancs també de pedra. Cada font té la seva placa. Però no en rajava cap de les dues, encara que darrera la de l'Espígol hi ha safareig que estava ple d'aigua.
Uns grans plàtans donen ombra a aquest indret, que també ens convida a fer-hi una bona aturada.
Després de descansar i escoltar el cant dels ocells, reprenem la marxa tot seguint el camí, i després d'una curta pujada arribem a les primeres construccions de les cases de les Arenes, concretament sortim al costat de Can Barceló i just al davant hi ha la casa Samaranch. on a peu de carrer hi ha un cartell de l'ajuntament de Castellar que indica que aquesta fou la primera de les construccions que hi ha a les Arenes, concretament a l'any 1916, i passa a descriure'n l'estructura. Així doncs, una excursió on hem enriquit els nostres coneixements en tres conceptes més: la d'en Ramon de la Fonda, la família Valls Clotet amb la cabana de pedra seca i ara amb les cases de les Arenes.
Ara ja només ens queda seguir la carretera, a estones ampla pista, d'accés a la urbanització fins arribar novament a la cruïlla de la font de la Boixa i acte seguit a l'aparcament de les Arenes.
Una excursió molt bonica i variada i per una zona poc transitada.

HORARIS:
de l'aparcament a la font de la Boixa: 05mn
de la font de la Boixa a la font del Carme: 10mn
de la font del Carme al Serradell: 40mn
del Serradell al turó de les Arenes: 10mn
del turó de les Arenes a la cruïlla d'anada i tornada al Castelló: 15mn
de la cruïlla al turó del Castelló: 40mn
del turó del Castelló al turó d'en Ramon de la Fonda: 10mn
del turó d'en Ramon de la Fonda a al torrent del Carner: 10mn
del torrent del Carner a la balma de l'Aiguader de Baix: 20mn
de la balma de l'Aiguader al pi de cinc branques i cabana de pedra seca: 15mn
del pi de les cinc branques a les fonts Falguera, Avellaners i Carner: 15mn
de les tres fonts a la font d'en Barceló: 05mn
de la font d'en Barceló a les fonts de l'Espígol i Romaní: 25mn
de les fonts de l'Espígol i Romaní a l'aparcament: 20mn
TOTAL: 4h.

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2019/07/les-arenes-turo-de-les-arenes-519m-del.html

O bé clicant directament aquí sota a: "veure més"

Bekijk meer external

Parkeren

Les Arenes

Informatiepunt

Anada i tornada a la font de la Boixa

Fontein

Font de la Boixa

Kruispunt

Seguir a la dreta

Foto

Cabana de pedra seca

Fontein

Font del Carme

Foto

Sot del Carme

Waypoint

Torre d'alta tensió

Foto

Carena

Kruispunt

Corriol a l'esquerra. Pintura lila

Kruispunt

Seguir per l'esquerra

Top

El Serradell. Seguir per la dreta

Kruispunt

Anada i tornada al turó de les Arenes

Top

Turó de les Arenes

Kruispunt

Seguir per la dreta

Kruispunt

Pista. Seguir per l'esquerra

Informatiepunt

Torrent del Castelló. Llarga anada i tornada al Castelló

Kruispunt

Seguir per la dreta

Foto

'Mini' grimpada

Top

Turó del Castelló

Top

Turó d'en Ramón de la Fonda

Kruispunt

Enllaç amb el camí, seguir per l'esquerra

Rivier

Torrent del Carner

Foto

Barraca de pedra seca

Waypoint

Forn del Carner

Kruispunt

Anada i tornada a la balma del Aiguader

Informatiepunt

Informació

Grot

Balma de l'Aiguader de Baix

Informatiepunt

Camí del riu Ripoll

Kruispunt

Seguir per la dreta

Boom

Pi de les cinc branques

Foto

Barraca de pedra seca, reconstruïda pel CEC

Rivier

Riu Ripoll

Fontein

Font de la Falguera

Fontein

Font dels Avellaners

Fontein

Font del Carner i informació

Fontein

Font de Can Barceló

Informatiepunt

Pista. Seguir a la dreta

Foto

Bassa dels bombers

Kruispunt

Seguir pet l'esquerra

Grot

Bauma

Foto

La Mandonguilla

Kruispunt

Corriol a l'esquerra. Deixar la pista

Grot

Bauma

Informatiepunt

Seguir a l'esquerra

Fontein

Fonts de l'Espígol i del Romaní

Kruispunt

Seguir per l'esquerra

Foto

Can Barceló i casa Samarach

2 opmerkingen

  • cvilasec 9-nov-2020

    Ik heb deze route gevolgd  geverifieerd  Bekijk in detail

    Una ruta molt bonica i recomanable. A millorar el primer trama de la baixada bosc a través des del turó del Castelló

  • Foto van jspdetera

    jspdetera 9-nov-2020

    Moltes gràcies cvilasec pel teu comentari i valoració. Entre l'aportació de tots anem millorant els itineraris