Tijd  5 uur 24 minuten

Coördinaten 1416

Geüpload 4 juli 2014

Uitgevoerd januari 2014

  • Score

     
  • Informatie

     
  • Gemakkelijk te volgen

     
  • Omgeving

     
-
-
870 m
444 m
0
3,3
6,7
13,3 km

3860 maal bekeken, 245 maal gedownload

nabij Alfara de Carles, Catalunya (España)

Una molt interessant excursió circular per anar a veure les Gúbies de Vallfiguera. Les Gúbies són unes formacions geològiques càrstiques molt espectaculars per la seva llargària i la seva estretor. Són d'una gran alçada i van ser formades per la força de l'aigua degut a la composició de la roca. El tram final el passem mitjançant unes cordes posades a la paret, dons hi podria haber un bon toll d'aigua.
Sortim de l'Ermita de Santa Magdalena a la que hi accedim per una pista que ve de Alfara de Carles. El entorn de l'ermita es fantàstic: aigua...arbres gegantins ... un silenci absolut. Comencem la caminada per un GR que deuria ser un camí de bast dons el trobem encara empedrat en alguns dels seus trams. Un pendent molt fort fins arribar al Coll de la Vallfiguera. Prop del coll trobem una fita que ens indica el Bassis de la Solana on hi trobem aigua. Ara el camí planeja més o menys i albirem en aquest tram el barram de la Vallfiguera. Un cop creuem el barranc deixem el GR per agafar un sender i després deixem aquest per agafar un corriol de baixada que ens duu a la llera del barranc. Ara en forta baixada. Arribem al Plà dels Llarers, és un indret plà on el bisc està aclarit i hi tenim bona vista cap a l'entrada del barranc. Trobem alguna fita de pedres que ens hi porta. Aquest primer tram de l'entrada té el terra pedregós dels arrossegaments del barranc i ja ben aviat conemcem a trobar grans blocs de pedres que ens obliguen a anar grimpant per avançar. Ja estem a l'entrada. El terra és sorrenc, arenós. Amb les mans podem tocar ambdues parets de les gúbies. Avancem d'aquesta manera ben bé uns 300 m. fins arribar a una mena de pou d'aigua que està equipat amb unes cordes laterals per poder arribar al extrem practicable de les gúbies. El camí de sortida està ben clar...s'ha de tirar enrera fins el Plà dels Llorers. Aquí agafem un sender ben indicat en direcció NE que va a voltes per dintre del barranc. Trobem al principi vàries tarteres amb la sortida ben definida. Algun indicador i una gran pedra amb indicadors de camí. Ara ja deixem el Barranc de Vallfiguera. Passem pel Plà de l'Estremeta i el Mas d'Aitans. Anem a donar la volta a la muntanya al Plà dels Costellassos. Ara ja veiem el Barranc de la Conca on es troba l'Ermita de Santa Magdalena. L'arribada és entre una mena d'urbanització mig abandonada en un lloc idílic.
Waypoint

Barranc de la VallFiguera

Barranc de la Vall de la Figuera
Waypoint

Bassis de la Solana o Negrotler

Bassis de la Solana o Negrotler (830m) Una deu minsa però constant alimenta un gran com. Retronem al camí. Podem albirar tota la Vallfiguera, tancada a migdia pel cordal entre el Tossal de la Reina i la Punta de Farrúbio. El nostre camí ens menarà resseguir a mitja alçada l’alta conca de la vall passant d’un vessant a l’altre. Si ens hi fixem be, albirarem a l’altre vessant el camí per on davallarem a les gúbies: just als peus del Tossal de la Reina, vora la fondalada del Racó del Salt del Ximenot.
Waypoint

Coll de la Vallfiguera

Coll de la Vallfiguera (855m) Hem cobert la major part del desnivell. A la dreta s’insinua un caminoi (2). Continuem recte seguint els senyals del GR per fer desprès un gir de 90º vers el S. Canviem de vall i paisatge. Deixem enrere l’obaga del Barranc de la Conca per introduir-nos al solell de la Vallfiguera i el boix cedeix terreny a l’alzina, al menys durant bona estona. Davallem lleugerament. A l’esquerra del camí surt un corriol (senyals de pintura) que en pocs metres ens deixa als bassis. (2) Pel que hem llegit, mena vers W prop de la Roca Pintada. Però resulti difícil de seguir per la malesa.
Waypoint

Corriol

Corriol (795m) Rebutgem un corriol prou definit que baixa a mà esquerra. Continuem davallant, revoltem un replec i anem a entaforar-nos al Racó del Salt del Ximenot (5). Les Gúbies estan just sota nostre, fondalada avall. Continuem camí, sempre ben definit fins a la propera cruïlla. (5) Equipat també per a la pràctica del barranquisme. La baixada enllaça amb la de la Vallfiguera.
Waypoint

Deixem el GR-171

Deixem el GR-171 (865m) Deixem el GR que, per la dreta i vers el S, s’enfila cap a la carretera al Caro. Continuem davallant per camí ben definit (fita) vers el SE.
Waypoint

Drecera

Drecera (457m) Marxem per la dreta vers el NE pujant suaument. Seixanta metres més amunt unes fites assenyalen un corriol que, a l’esquerra, s’enfila entre marjades. Per aquí podem escurçar considerablement l’itinerari, travessant l’esquenall que tenim davant (150m de desnivell) i davallant pel cantó del Barranc de la Conca fins a una pista que ens deixa molt a prop de Santa Magdalena Aquesta drecera no apareix al mapa excursionista i tampoc n’havíem trobat cap referència. En veure-la ho hem revisat al mapa topogràfic de l’ICC on si que hi ha dibuixat el camí. Sobre l’ortofotomapa s’observa un sender ben definit.
Waypoint

Entrada a les gúbies

Entrada a les gúbies
Waypoint

Fites i talaia

Fites (860m) Poc abans d’una talaia, bon mirador de la vall, fàcilment identificable pel tronc d’un gran pi mort, unes fites a l’esquerra del camí assenyalen un poc definit baixador. Uns metres abans n’hem localitzat unes altres en el mateix sentit (3). Som al punt més alt de l’itinerari. Continuem camí en direcció a l’evident fondalada que tenim vers el S per on baixa el torrent. (3) En aquest punt solament es pot tractar d'acessos a la llera del torrent.
Waypoint

FONT DEL ROURER

FONT DEL ROURER
Waypoint

Gr-7-6/camí ral empedrat

Gr-7-6
Waypoint

Gúbies de la Vallfiguera

Gúbies de la Vallfiguera (625m) Les gúbies son unes gorges càrstiques de gran espectacularitat, esculpides al fons de la Vallfiguera. Conformen un estret passadís –hi ha punts on podem abastar de banda a banda allargant els braços– de verticals parets que amiden unes quantes desenes de metres d’alçada. En resum, una corprenedora meravella geològica. Els primers metres avançarem sobre grava, desprès sobre blocs. Generalment el recorregut senderista s’acaba en un toll on hi ha instal•lat un passamà de corda. Un bloc encastat barra el pas. Emprenem el camí de retorn des del Pla dels Llarers. No ens cal remuntar el Pujador de les Gúbies sinó que, guiats per senyals de pintura blanca i fites, anem torrent avall. Comencem baixant pel marge esquerre, lleugerament separats de la llera, per a entrar-hi després i caminar-hi durant un bon tram. Anem esquivant el caos de blocs de tota mida que s’hi ha anat acumulant. De tant en tant ens ajudem amb les mans per superar curtes desgrimpades. Quan ens sembla que l’obstacle és massa gran, fixant-nos-hi be, localitzarem fites que ens ajuden a esquivar-lo, sempre pel marge esquerre. Quan estem a punt de superar els espadats que encaixonen la vall, un cúmul de blocs sembla que ens obligui a fer una desgrimpada considerable. Altre cop unes discretes fites ens assenyalen un incipient corriol que, pel marge esquerre, ens va apartant de la llera. En rebutgem un altre a mà dreta que ens hi retornaria i continuem recte ja per camí ben definit i terreny obert i franc. Durant tot aquest tram hem observat diversos exemplars de figuera que justifiquen l’origen del topònim.
Waypoint

Mas d'Atans

Mas d'Atans
Waypoint

Mas del Patut

Mas del Patut (465m) En estat ruïnós. Hi passem pel costat i marxem vers el N fins als Erms dels Castellassos (o Pla dels Castellassos) on girem a NW, entrant ja a la vall del Barranc de la Conca. Desprès virem a W, passem pel costat d’un com, i aviat podem albirar les ruïnes encinglerades del Castell de Carles, a l’altra banda del barranc. Sempre per sender ben fressat que acaba abocant-nos a un camí carreter. Seguin-lo entremig de masos i xalets retornem al Toscar.
Waypoint

Pla de l'Estremera

Pla de l’Estremera (485m) Cruïlla de camins. El de la dreta ens menaria baixar en direcció al mas del Binso (o Bitzo) i cap a la Vall Cervera. Prenem el de l’esquerra, vers el N primer i el NE després. Per terreny planer perdem alçària suaument.
Waypoint

PLA DELS COSTELLASSOS

Sendero
Waypoint

Pla dels Llarers

Pla dels Llarers (605m) Petit planell herbat que contrasta amb l’abruptesa de l’entorn. Llarer (de llar), carbonera. El seu sòl conserva encara evidència d’aquesta activitat. Estem encaixonats, envoltats d’altes parets verticals. La vegetació, considerable, s’arrapa tant a la llera com als espadats. La llera, seca, és un caos de blocs de tota mida, còdols i grava. Una altra estaca metàl•lica retolada ens indica que trobarem les gúbies torrent amunt. Fites escadusseres ens guien per entremig del caos. En un tram que pot semblar més difícil de travessar, un oportú punt vermell ens indica per on fer-ho amb una curta i fàcil grimpada. No caldrà recórrer més que uns centenars de metres per abastar l’entrada a les gúbies, la part més espectacular de la gorja que podem recórrer a peu.
Waypoint

PUJADOR DE LES GUBIES

620 m altura
Waypoint

Riuet d'aigua

Waypoint

Santa Magdalena/PK

Santa Magdalena (490m) Sortim de los Xorros, la cabalosa font davant l’ermita, seguint els senyals del GR-171 (Santuari de Pinós a Refugi del Caro) continuant la pista per la que hi hem arribat. L’abandonem aviat per virar 90º a la dreta (rètol indicador Refugi de Caro) revoltant una casa que deixem a mà dreta. El corriol és ben fressat, però n’hi conflueixen altres. Els senyals –sovintejats– ens menen pel correcte vers el S. Obaga ombrívola on hi predomina el pi roig i la boixeda. Fins al coll serà així.
Waypoint

Sender al Caragol

Sender al Caragol (745m) Petita estaca metàl•lica amb rètols ens senyala el camí de baixada a les Gúbies i el que, a mà dreta, puja a la carretera al Caro, al punt conegut com el Caragol (6). Deixem aquest i continuem en franca baixada per l’esquerra fins abastar el Pujador de les Gúbies (que per nosaltres serà baixador). És una canal força rosta però, per sort, te bons agafadors, tants petris com vegetals. Amb tot cal extremar-hi la precaució. En acabar la baixada anem a parar sobre un planell. (6) Desviant-nos del camí al Caragol per una sendera, ens podem atansar a la part superior del Salt del Ximenot.
Waypoint

tarteres

tarteres
Waypoint

Torrent de la Vallfiguera

Torrent de la Vallfiguera (850m) Habitualment sec. Però pot baixar molt cabalós en èpoques de pluja. És força concorregut pels aficionats al barranquisme (4). Rebutgem un ben definit camí que, per la dreta, s’enfila cap als Bassis de la Vallfiguera i el GR-7.Seguim encara el GR-171, ara pel vessant obac de la vall, vers el NE, durant un curt tram. (4) A la dreta, torrent amunt, hi ha el tram superior. Torrent avall el tram normal.

6 commentaren

  • Foto van Carles Oliver

    Carles Oliver 20-nov-2014

    Hola "lluisma".
    Properament baixem cap el Port a fer rutes un parell de dies. He triat una ruta teva la de "Barranc de Lloret i d'Orió-Pont Foradat d'Orió-Escarrissons de Borosa i Barretes" per fer el primer dia.
    Pel segon dia, em mirava de fer aquesta, sobre gustos no hi ha res escrit es clar, però baixem de lluny i voldria assegurar-me'n i saber si me'n recomanes un altres o aquesta es una bona ruta per fer.
    Gracies per compartir-les.
    Salut.

  • Foto van lluisma

    lluisma 22-nov-2014

    Aquesta us encantarà. Molt recomanable, sobretot el tram de les gúbies

  • Foto van Carles Oliver

    Carles Oliver 22-nov-2014

    Gracies "lluisma", seguirem la teva recomanació.

  • Foto van ooliver

    ooliver 19-jan-2015

    És una ruta molt maca, però la baixada al barranc pot tenir molta dificultat per certes persones o si es fa amb nens. No només és una passejada.
    Va ser un gran dia. Moltes gràcies per compartir-la.

  • Foto van lluisma

    lluisma 19-jan-2015

    Gràcies pel comentari. És cert que amb els nens sempre hem d'anar més amb compte. Espero, però, que ells s'hagin divertit d'allò més.

  • Foto van FerPerSan

    FerPerSan 25-nov-2017

    Ik heb deze route gevolgd  geverifieerd  Bekijk in detail

    Excelente ruta circular, totalmente aconsejable.