Moving time  3 uur 45 minuten

Tijd  4 uur 16 minuten

Coördinaten 3383

Geüpload 5 januari 2019

Uitgevoerd januari 2019

-
-
809 m
401 m
0
4,9
9,8
19,61 km

26 maal bekeken, 0 maal gedownload

nabij Useras, Valencia (España)

L'excursió comença a la carretera CV-165, que travessa les Useres. Des de la vora dels habitatges tutel·lats del poble, agafem el camí del piló de la Creu. Aquesta via ens fa guanyar ràpidament altura, i no tardem massa en tindre una bona vista de tota la localitat.

Al remat, en cosa de cinc minuts, entre les partides de la Vila vella i de la Sabatera, fem cap a una cruïlla. Ací abandonem el camí del piló de la Creu, que continua recte, i ens desviem cap a l'esquerra pel camí de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa, que és el que fan any rere any des de fa segles els pelegrins de les Useres.

Ara per pista, ara per senda, el camí cap al que, en altres temps, fou conegut com el santuari de sant Joan de la font Coberta, no té pèrdua i ens ofereix una bona vista al nord de la partida de les Arteses i dels contraforts de la serra de la Creu. Al fons, enclotat, el curs alt del barranc de la Sabatera.

Al remat, la pista s'acaba just a la mallada de les Arteses. Allà trobem alguns habitatges i corrals, la major part en ruïnes, testimonis muts del dinamisme que, en altra època, tingué aquesta contrada.

En havent deixat enrere aquestes edificacions, el camí de les Useres a sant Joan de Penyagolosa enfila pels contraforts de la serra de la Creu, en lleu ziga-zaga i pujada constant. Finalment, al cap de cinc minuts, guanyem l'altiplà que corona aquesta serralada.

A partir d'aquest punt, la pujada és molt més suau. De seguida, a mà dreta, veiem les ruïnes del corral Blanc, pràcticament a la divisòria dels termes de les Useres i de Llucena. El corral Blanc és una perfecta talaia per a contemplar el massís del Penyagolosa, a ponent.

De fet, en havent fruït d'aquestes meravelloses vistes, mamprenem en direcció oest amb el camí de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa, tot perdent un poc d'altura. A mà dreta, albirem la localitat d'Atzeneta, ja al Maestrat.

Immediatament recuperem altura per admirar de nou Penyagolosa. Estem al coll de les roques de la Sella, punt en el qual se'ns incorpora, per l'esquerra, el pas del corral Blanc al mas d'Icart. Des d'ací, comencem a baixar ràpidament cap a la capçalera de la vall que dibuixa el barranc de la Sénia.

En arribar al fons, abandonem definitivament el camí de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa, que tira cap a la dreta, i el pas del corral Blanc al mas d'Icart, que se'n va recte. Així doncs, nosaltres girem cap a l'esquerra amb el camí d'Atzeneta a Llucena, al qual ens incorporem.

Avancem per un paisatge molt solitari i silenciós, entre gegants que ens envolten. La pista ressegueix més o menys, però no de manera exacta, el traçat del camí vell. No tardem gens en veure, allà lluny, la casa del Gat i el mas de la Polla Rosa. És hivern, i la xemeneia de la casa del Gat funciona a ple rendiment.

En enfilar la pujada cap al mas de la Polla Rosa, deixem el camí d'Atzeneta a Llucena i ens incorporem al camí de la Polla Rosa. Travessem aquest mas pel seu bell mig. El conjunt està parcialment rehabilitat, però no pareix habitat.

El deixem enrere i continuem pel camí de la Polla Rosa fins a arribar, al cap d'uns cinc minuts, a la font de la Polla Rosa. Aquesta font també compta amb un abeurador i d'ella arranca el camí ramader del pas de la cova de la Cingla a la Tosquella.

Uns metres més enllà de la font, ens aturem a observar el mas de Canyamàs. Després, seguim el nostre camí en direcció sud-oest per una pista. Un gosset que ens lladra ens fa saber, de seguida, que estem a prop del mas de Lluïset, que veiem des del camí.

Novament, comencem a guanyar altura a poc a poc. Amb tot, ens endinsem al carrascal del mas de Garcia. Entre carrasques, doncs, fem cap a la Lloma. Allà reapareix Penyagolosa i hi queda, a la vora, el mas de la Lloma, que visitem.

En havent vist les ruïnes d'aquest conjunt d'edificacions, tirem cap al sud. De seguida, arribem a un encreuament. Nosaltres hem de continuar cap a l'esquerra, per la via menys marcada de les dos.

Comencem a pujar per un terreny pedregós i de solana. A mà esquerra, ens queda el tossal de Gossalbo. A la dreta se'ns obre un paisatge immens de muntanyes a sud i a est.

Envoltem el tossal de Gossalbo i, mentrestant, se'ns incorpora el camí del mas del Guerriller, que baixa del capoll d'aquesta muntanya bifurcat del camí d'Atzeneta a Llucena, que travessa perpendicularment la pista.

Reorientats cap al nord-est, guanyem altura en direcció al tossal Redó. En travessar el barranc de les Clotxes, el camí del mas del Guerriller torna a separar-se de la pista. Nosaltres, tanmateix, continuem per ella.

Fent girangoses i sense deixar d'ascendir més i més, sota un Sol hivernal de justícia, assolim el pla del mas de la Serra, que està situat a la divisòria de Llucena i de les Useres. Visitem les ruïnes d'aquest llogaret abandonat i continuem per la pista, que ara rep el nom de camí del mas de la Serra i que es correspon amb el pas de la risca de Carlos a la cova Narius.

Pugem un poc més i, en fer cap a les roquetes de Blandina, envoltem un tossalet redó i enfilem ja de manera decidida la baixada cap al mas del Retor. Avancem en direcció est i gaudim d'una bona vista cap a aquesta banda del país.

Al cap d'uns vint-i-cinc minuts, travessem el mas del Retor i, de seguida, arribem al mas de Platera. Entre ambdós masos, al camí del mas de la Serra se li ha unit el camí de la font de la Ponça i el de Llucena a les Useres. Precisament, amb aquestes darreres vies, hem de continuar una vegada hem passat el mas de Platera. Abandonem la pista i tirem per una sendera que, a poc a poc, es va fent més i més estreta i costeruda.

Ràpidament baixem fins a la carretera CV-165 i l'agafem cap a l'esquerra. Creuem amb ella el barranc de la font de Més Amunt i enfilem en direcció al mas de l'Escolanet, on hi fem cap immediatament. Per últim, passem per la Casilla, antiga casa dels peons caminers, i entrem al poble de les Useres, on fiquem el punt i final a la ruta.

Commentaar