Montserrat. Can Maçana, Pas Portella, Refugi, Coll d'agulles, Coll del Port, Frares encantats, Cadireta.

SENTIT DE LA MARXA
DIFICULTAT I ELS CAMINS
PUNTS D'INTERÈS
VALORACIÓ PERSONAL DE LA RUTA.

SENTIT DE LA MARXA.
Penso que es important. Per dos aspectes a tenir en compte:
El sol:
A l'estiu, millor guardar la part nord per mes tard i iniciar quan mes d'hora possible, per la part sud. (Sentit contrari al rellotge)

Hi ha un tram de forta pendent, -foto 15 - que s'han d'utilitzar les mans. Si iniciem per el sud, la farem de pujada. (Sentit contrari al rellotge). Si ho fem en sentit del rellotge, la faríem de baixada. (personalment se'm fa més complicat fer-ho de baixada)

DIFICULTAT I ELS CAMINS
Uf.
El verdaderament difícil, es definir quin grau de dificultat té la ruta.
Però primer de tot, el de sempre: No es mes que una opinió i sempre es subjectiu, depenent de les condicions personals. He vist alguns companys que la qualifiquen de facil, altres de moderat. Cada un es responsable de anar-hi o no.
I lògicament, els joves i els experts juguen amb certa avantatge. Per ells, segur..... Facil
Una pista: tinc 74, fets en estricte ordre, un darrera l'altre, sense trampes ( val, si, una mica de trampa: Falta un mes per el 5), no soc expert a la muntanya, i jo la classifico de moderada. Diguem moderada una mica alta però no difícil ni molt menys.
Intento explicar el motiu.
Una pujada, entre dues parets, de uns 15 m de desnivell, forta ( una pendent de uns 60 graus, Axis, a ull i pot ser m'equivoqui). Cal utilitzar les mans. No es tècnicament difícil, ni molt menys, però no tothom estarà content fent-la. (F. 15 i 16)
Mes endavant alguns punts de caminar sobre zones de pedra inclinada, amb pendent transversal a la nostra direcció. I vistes fantàstiques a un costat, que pot ser val la pena no mirar-les gaire.
Un punt de camí estret ( 60 cm ) amb una paret de pedra a un costat i també vistes aèries fantàstiques a l'altre. (Únicament durant uns 15 m. de longitud). (F. 38)
Tot el recorregut ben senyalitzat amb pintures blanca i vermella.
Caminarem primer per una pista fins la cruïlla ( entre les fotos 10 i 11), on haurem de decidir el sentit.
En el sentit que jo he fet, trobem, a partir de la cruïlla un sender còmode (F. 11) i amb vistes als pobles situats al oest de Montserrat.
De sobte, ens trobem amb la pujada descrita abans. Es el pas del collet de la Portella (F 15 i 16 ) .
Arribats al collet, canviem d'orientació i anirem tenint vistes de tant en tan, quan els arbres ho permetin. Per cert, un bosc d'alzines ens anirà, quasi sempre, protegint del sol. També haurem de passar per zones de pedra, on s'ha d'anar amb precaució a relliscades. D'aquesta forma passarem per el refugi de Viçens Barbé,(F.24) on davant de la casa tenim una terrasseta amb vistes que a més a més, disposa de taules i bancs.
Després ens trobem el collet d'agulles de porc. Sempre per sender, boscos i alguna zona de pedra mes o menys empipadora.
Continuant, sempre entre bosc d'alzines, trobarem alguna balma. i pot ser una font que no he vist, (clar que a l'Agost no es precisament l'adequat per trobar aigua).
Passem el coll del port 975 m. ( F. 34). A partir d'aquí iniciem, ja clarament, el descens. Es a les hores, ja al costat mes Est de la ruta, on trobem algun punt on el camí es estret i amb forta pendent a un costat (aquest es el únic punt on el meu vertigen ha intentat manifestar-se) . (F. 37)
Ens dirigim a la banda Nord. Les vistes tornen a canviar, ara veurem inclòs Manresa. I el camí, després de baixar molt decidit però sense excessius problemes, ens regala les millors imatges de les formes màgiques i sorprenents d'aquesta muntanya tant especial. Cal remarcar les impressionants visions que caminant, tenim en aquesta zona, per exemple, els Frares encantats, (f, 38) o la cadireta.(F. 43 a 48) I els tenim a tocar!!
Ara el camí es dulcifica, poc a poc va sortint del bosc d'alzines i son substituïdes per els pins fins arribar al aparcament de Can Maçana.

PUNTS D'INTERÈS:
No sé si l'interès es concentra en punts. Tota aquesta muntanya, es com un enorme conglomerat d'interès, una caixa de sorpreses. Les vistes cap a els territoris circumdants, van canviant contínuament .Les formes de les agulles, com creades per alguna ment extraordinàriament imaginativa, o com d'altre planeta, màgiques i al·lucinants. No únicament les agulles, els racons, les parets, etc. ens deixen contínuament empremta.
Hi han punts del recorregut espectaculars, i altres com fites importants.
L'agulla de portella (que la patim per pujar al seu costat, entre la portella gran i la portella petita), l'agulla del pas del príncep, el coll del port , la foradada, els frares encantats, la cadireta....... i tantes altres que no conec, ni he pogut identificar
Com punts que marquen una fita del recorregut, sens dubte el collet de la Portella, el refugi, i els colls del príncep i del Port.
Podem afegir punt curiosos com les balmes.

VALORACIÓ PERSONAL DE LA RUTA:
Descriure el sentits dins aquesta muntanya, se'm fa complicat. Penso que deu ser com posar adjectius, un d'arrere l'altre. Jo crec que una imatge no val mes que mil paraules. Acabarem no sabent parlar del poc que utilitzarem les paraules, o utilitzarem tant sols una dotzena. Però aquí si que les imatges valen mes que paraules.
Aneu-hi. mireu, observeu, i sobretot sentiu.
Si sou suficientment joves i/o àgils per superar alguns curts inconvenients, aneu-hi, us ho passareu molt bé, val la pena.
Aquesta muntanya es realment magica, tant vista de lluny com des de el seu interior.
Colpidora. Impressiona i sorprèn en tot moment. A mida que es va caminant, el entorn, les vistes i les formes, canvien i et desconcerten. Tant aviat es un bosc dolç, com de cop et trobes una columna monumental sobre o davant teu, com desapareix el bosc i tens unes vistes extraordinàries.
Es abrupte, es dolça, es difícil de recorre, es agradable, es colpidora, es......... tantes coses!. ( ja està, ja he caigut a la temptació dels adjectius). Però sempre es sorprenent.
Salut.