Tijd  7 uur 7 minuten

Coördinaten 1607

Geüpload 25 mei 2016

Uitgevoerd april 2016

  • Score

     
  • Informatie

     
  • Gemakkelijk te volgen

     
  • Omgeving

     
-
-
1.687 m
687 m
0
4,3
8,7
17,32 km

1761 maal bekeken, 33 maal gedownload

nabij Novés de Segre, Catalunya (España)

Solitària caminada sortint des de Castellar de Tost en la que desprès de resseguir el riu de Tost pujarem per un antic camí que pasant per Torà de Tost ens deixarà en el Coll de Serreïnes, inici d’un tram carener sense cami per un bosc que deixa fer fins assolir el panoràmic cim del Roc de les Agudes (sostre del Montsec de Tost). Completarem el cercle fent un breu (apenes uns 100m) i poc agraït tram per un bosc brut i espès que passant per l’emboscat Puig de Serreïnes ens portarà al Camí del Montsec, que seguirem comodament davallant fins el despoblat de Colldarnat i la seva ermita de Sant Antoni, des d’on per pistes més monòtones i explorant la Cova de Fontaubac tornarem al punt d’inici.

***RECORREGUT: Castellar de Tost-Carretera-Tancats amb gossos-Riu de Tost-Carretera de Torà de Tost-Cal Sabaté-Torà de Tost-Església de la Mare de Déu de l’Esperança-Camí Vell de Torà de Tost a Banyeres-Prats de la Manyada-Coll de Serreïnes-Roc de les Agudes (1687m)-Puig de Serreïnes (1686m)-El Planell-Camí de Montsec-Coll d’Arnat-Despoblat de Colldarnat i Ermita de Sant Antoni-Camí de Colldarnat-Cova de Fontaubac-Esperó-Bassa de Porcellcuit-Granja-Església de Sant Joan Baptista-Castellar de Tost.

***CRONICA: Anant per la C-14, entre les poblacions d’Organyà i el Pla de Sant Tirs prenem un trencall indicat cap a Castellar de Tost que despres de 3km per una estreta i revirada carretera ens deixa en el petit i bonic poble de Castellar de Tost, on els 19 veïns censats son de la mateixa familia. A la part alta del poble (a la que no es pot arribar) trobem les restes de l’antic castell de Castellar de Tost (probablement del s.XI). Aparquem a prop de l’entrada del poble, en un lloc que no molesti ja que hi ha força activitat agricola i ramadera i sovint estan entrant i sortint camions i tractors de tamany XL. Iniciem la caminada per la carretera que em arribat (E), poc mes avall fem un revolt a l’esquerra, despres un revolt a la dreta i, poc abans que la carretera vulgui fer un nou revolt a l’esquerra, la deixem i prenem una pista que davalla a la dreta (S/SE) i aviat arriba a uns tancats amb gossos, des d’on tindre un company de ruta sorpresa, un enorme mastí dels Pirineus que m’acompanyara fins Torà de Tost. Aixi que ben acompanyat per l’enorme mastí deixem els tancats de gossos a la dreta i continuem davallant per una pista amb tendencia al NE tot resseguint un petit barranc pel seu vessant orografic dret. Poc mes avall la pista surt a la vall que forma el riu de Tost i continuem baixant una mica mes a l’E fins travessar el riu de Tost, passat el qual continuem remuntant-lo amb tendencia a l’E pel seu vessant orografic dret (deixant-lo a la nostra dreta) per la mateixa pista que portavem. Aviat la pista es separa una mica del riu tot pujant per superar una part mes engorjada del riu i mes endavant desemboquem a la carretera que mena a Torà de Tost, que seguim a la dreta (E) inicialment fent una suau davallada pero aviat comença a pujar sempre a prop del riu, que no triguem en travessar per un pont. Seguim per la carretera en suau pujada fins trobar un senyal de “Prohibit anar a mes de 20km per hora” on tambe trobem una pintada que posa “a Torà”, punt on deixem la carretera i prenem un corriol (Camí Vell) que s’enfila a la dreta (S, senyals vermell-groc) i travessa les marrades de la carretera. Despres de travessar la carretera fins a 3 vegades el corriol (senyals vermell-groc) continua amb tendencia a l’E/NE tot pujant i arribem a una bifurcacio on deixem un corriol indicat a l’esquerra cap a l’ermita de Sant Genís (senyals blau-grocs) i seguim recte pel nostre corriol cap a Torà (indicat, NE, senyals vermell-groc), que continua pujant dins d’un bosc majoritariament de pi i boix de manera moderada i sostinguda fins sortir a una pista abandonada o de desembosc, que seguim a la dreta (S, senyals vermell-groc) pasant al costat d’un bonic prat amb vistes i sortint de nou a la carretera, que tal com arribem la travessem i, tot seguit, sortim a una pista que seguim a la dreta (S) i pujant un breu tram fins l’entrada de la casa de Cal Sabaté, on finalitza la pista. Deixem la casa a la nostra dreta i, al costat d’una bonica bassa, prenem un cami ample (senyals vermell-groc) que continua pujant entre roures al SE i, poc mes amunt, a l’alçada d’un cartell de propietat privada, deixem aquest cami ample i seguim per un corriol (continuacio del cami vell, senyals vermell-groc) que s’enfila a l’esquerra travessant una zona d’antigues feixes. Poc despres travessem una antiga pista de desembosc i seguim pujant fent un traçat sinuos fins trobar una casa recentment restaurada, des d’on seguim pujant fent algunes llaçades per un cami mes ample habilitat amb roderes formigonades (senyals vermell-groc) fins una nova casa, on deixem aquest cami ample i seguim pujant per un corriol (E, senyals vermell-groc) entre murs de pedra seca tot pasant entre cases ensorrades fins sortir de nou a la carretera, que travessem i seguim pel cami vell (senyals vermell-groc) que continua pujant a l’E passant entre les cases del poble i l’església de la Mare de Déu de l’Esperança (s.XVII o XVIII), al costat de la qual trobem la Font de la Manyada. En aquest punt m’acomiado de l’enorme mastí dels Pirineus i seguim pujant (E/NE) pel carrer principal del poble entre cases i, poc mes amunt, deixem el carrer principal (asfaltat) i seguim pel cami vell que surt a la dreta i continua pujant (E/NE) entre cases menys arreglades i pasant a la vora del cementiri fins sortir a la part mes alta del poble, al costat d’una bassa. En aquest punt trobem un indicador on seguim cap a “Banyeres” (senyals vermell-groc) per un cami formigonat que volta l’ultima casa del poble (Cal Masover) deixant-la a la nostra dreta i, tot seguit, prenem un corriol evident (Camí vell, senyals vermell-groc) que s’enfila fent algunes llaçades amb una tendencia a avançar a l’E. Poc mes amunt travessem una pista i seguim pujant (E/SE) tot serpentejant fins sortir a una amplia zona de prats on el corriol es difumina. Travessem els prats amb tendencia a l’E i en endintsar-nos al bosc reapareix un corriol fressat (senyals vermell-groc) que seguim tot pujant mentre anem travessant el vessant de la muntanya amb una tendencia a avançar a l’E dins d’un bonic bosc de pi i boix que, de tant en tant, ens dona una mica de treba i ens permet gaudir de bones vistes. Mes amunt, alrededor de la cota 1400m, el corriol esdeve mes planer, despres davalla una mica i continua força planer al SE fins l’emboscat Coll de Serreïnes, punt on deixem el fressat corriol dels senyals vermell-groc (que travessa el coll i continua a l’E) i tombem a la dreta (O) tot pujant sense cami i buscant el millor pas per un bosc de pi negre que a dia d’avui deixa fer sense gaire problemes. A partir de la cota 1591m el bosc desapareix i es defineix una carena rocosa i panoramica per la que continuem progressant en forta pujada i amb tendencia al SO fins abastar l’aplanada carena del cim del Roc de les Agudes (1687m), coronat per una gran muntanyeta de fites i una vista força interesant de 360º. A partir d’aquí reapareix el bosc (força espes) i seguim carenejant al SO gairebe de pla i buscant el millor pas, cada vegada per un bosc mes brut. Quan som a pocs metres d’arribar al Puig de Serreïnes el bosc esdeve molt brut i espes i cal obrir-se pas fins el vertex geodesic que corona l’emboscat cim del Puig de Serreïnes (1686m), sense vista panoramica. Des del vertex continuem al SO uns 100m obrint-nos pas per un bosc espes i molt brut d’arbres caiguts fins sortir a una zona recentment desforestada, des d’on comodament i per terreny obert seguim per una pista de desembosc que davalla al SO fins l’amplia zona plana de El Planell, on prenem el Camí de Montsec (avui dia ja una pista) que va davallant suaument amb tendencia l’O. No triguem en endintsar-nos en un bosc de pi i aviat la pista comença a davallar mes acusat i sortim a una cruïlla de pistes: continuem per una pista-cami que surt recte (O) i continua davallant a l’O entre pins. Poc mes avall travessem de nou la pista principal i seguim per la nostra pista-cami amb tendencia a l’O i, poc despres, tornem a travessar la pista principal i seguim sempre amb tendencia a davallar a l’O, ara per un bosc mes obert fins travessar la pista principal un cop mes i continuant amb tendencia a davallar a l’O. Mes avall, alrededor de la cota 1430m, desemboquem definitivament en la pista principal. En aquest punt el Camí de Montsec continuava recte (O) sense fer marrades, pero a partir d’aquí el cami esta totalment desaparegut, aixi que seguim la pista a la dreta, inicialment de pla pero aviat torna a davallar fent llargues marrades seguit d’un ultim tram al S que ens deixa en l’ampli Coll d’Arnat, on trobem una carretera. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” agafant un antic cami al S que aviat ens deixa en el despoblat de Colldarnat i l’ermita de Sant Antoni de Pàdua de Colldarnat, encara força sencera, pero amb una esquerda al sostre que no pinta be... Tot i que no surt al track es recomanable seguir des de l’ermita uns metres mes al S fins una bonica casa força sencera rodejada d’esqueis rocosos. Un cop vist el despoblat de Colldarnat desfem el breu tram de cami fins el Coll d’Arnat i ara seguim cap a Castellar de Tost (indicat) per una pista (Camí de Colldarnat) que davalla amb tendencia al NO. Mes avall sortim a una cruïlla de pistes indicada amb cartells de fusta on seguim cap a Castellar de Tost per la mateixa pista, que aviat travessa l’incipient Torrent de Rotes i continua davallant amb tendencia al NO, deixant el barranc del Torrent de Rotes a la nostra dreta i avall. Mes endavant, en un revolt de la pista, trobem penjada (a uns 12-15m per sobre de la pista) a l’esquerra de la pista la boca principal de la Cova de Fontaubac o Espluga dels Lladres. A primera vista sembla que l’acces tingui certa dificultat, pero nomes cal fer una primera i curta grimpada (Iº) i despres anar arran de paret fent una diagonal d’esquerra a dreta tot recolçant alguna ma i buscant el millor pas fins la boca d’entrada. A l’esquerra de la boca principal trobem una petita cavitat de 16m de recorregut que despres d’una curta grimpada (Iº) ens deixa en una petita saleta des d’on per continuar cal superar estretes gateres. Despres ens fiquem pel portic (fa uns 6m x 2m) de la balma de la cavitat principal (amb un total de 35m de recorregut) i ens endinsem per una galeria ascendent d’uns 16m amb algunes concreccions i unes dimensions mitjanes d’uns 4.6m d’ample i 1.6m d’alt que ens porta a un resalt d’uns 3m que comunica amb l’exterior per un forat que li dona al fons de la cova una lluminositat força misteriosa. Vista la cova reprenem la pista amb tendencia al NO i, poc mes avall, ens desviem momentaneament a la dreta apenes uns metres fins assolir un petit espero que forma un molt bon mirador. Continuem davallant per la pista, ara per terreny mes obert i amb vistes, despres fa un parell de revolts marcats tot perdent alçada i seguim amb tendencia a l’O/NO pasant al costat de la Bassa de Porcellcuit i sempre amb Castellar de Tost present, que veiem a l’altre banda de les extenses zones de pastura. Arribats a una cruïlla de pistes indicada seguim la pista de la dreta (N), que entre pastures ens porta fins una pista parcialment cimentada que seguim a l’esquerra tot travessant les instalacions d’una granja de bestiar i arribant de nou a Castellar de Tost. Per finalitzar la ruta ens apropem per veure la recentment rehabilitada església de Sant Joan Baptista (s.XVIII), a dins de la qual es troben algunes de les peces de la veïna i abandonada església de Tost.

***NOTA: El camí vell que mena a Torà de Tost a trams es poc definit pero trobem abundants senyals (vermell-groc) i fites. Tram sense cami per un bosc que deixa fer força bé des del Coll de Serreïnes fins poc abans del Roc de les Agudes i bosc espès i brut per arbres caiguts de mal pasar entre el Puig de Serreïnes i el tram desforestat (apenes 100m). Curtes grimpades (Iº) en l’accès a la boca de la Cova de Fontaubac o Espluga dels Lladres (evitables sense explorar la cova).

***ALTRES RUTES PER LES VALLS D’AGUILAR:

-”Les Piques per Serra de Taús, Ermites de St Martí i la Guía i els Camins Vells de la Guàrdia d’Ares, Taús i Castells”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/les-piques-per-serra-de-taus-ermites-de-st-marti-i-la-guia-i-els-camins-vells-de-la-guardia-dares-t-19019215

-”Muntanya i Ermita de St Quiri pels Camins Vells de Noves de Segre, Argestues i Berén, St Martí i la Carena de Roques Roges”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/muntanya-i-ermita-de-st-quiri-pels-camins-vells-de-noves-de-segre-argestues-i-beren-st-marti-i-la-c-17426938
Waypoint

Deixem carretera

Waypoint

Tancat amb gossos

Rivier

Riu de Tost

Waypoint

Inici del Camí Vell

Waypoint

Cal Sabaté

Waypoint

Casa

Sacred architecture

Església de la Mare de Déu de l’Esperança / Torà de Tost

Waypoint

Prats de la Manyada

panoramisch

Vista

Bergpas

Coll de Serreïnes

piek

Roc de les Agudes

piek

Puig de Serreïnes

Waypoint

Final del tram de bosc espès

Waypoint

El Planell / Camí del Montsec

Bergpas

Coll d'Arnat

Sacred architecture

Ermita de Sant Antoni / Despoblat de Colldarnat

Grot

Cova de Fontaubac o Espluga dels Lladres

piek

Esperó / Mirador Natural

Waypoint

Bassa de Porcellcuit

Waypoint

Granja

Sacred architecture

Església de Sant Joan Baptista / Castellar de Tost

3 commentaren

  • Foto van gunszimmer

    gunszimmer 17-apr-2017

    hola ..
    queremos salir a explorar la Cova Fontaubac estos dias ...

    Tiene algun peligro (pozos etc ..) ?

    Gracias .

  • Foto van Aventura't

    Aventura't 17-apr-2017

    Hola gunszimmer, no recordo cap pou. En la crónica tens una explicació detallada per accedir-hi a la cova ixí com de les dimensions de la mateixa. Que vagi bé! Salut i muntanya

  • Foto van Llids Urgellenc

    Llids Urgellenc 17-jun-2019

    Ik heb deze route gevolgd  Bekijk in detail

    La pujada de la roca de les agulles es bastant inaccessible i està plena d'esbarzers, tot i això val la pena arribar-hi