Tijd  3 uur 22 minuten

Coördinaten 1405

Geüpload 10 november 2019

Uitgevoerd november 2019

-
-
912 m
683 m
0
2,3
4,5
9,03 km

128 maal bekeken, 1 maal gedownload

nabij Tavertet, Catalunya (España)

Ruta realitzada el 10 de novembre de 2019

Aproximació: La nostra manera d’arribar a Tavertet, no és la més habitual, ja que en comptes d’arribar-hi directes, hem decidit primer fer una parada a Rupit per esmorzar i fer un cafè, i així afrontar la jornada amb l’energia suficient. Accedim a Rupit, a través de la carretera C-153 que comença a Sant Esteve d’en Bas i passa pel Coll d’Uria i pel Coll de Condreu. De la carretera principal, ens desviem un kilòmetre i acabem d’arribar-nos al petit nucli de Rupit, on aparquem al pàrquing municipal, just al costat del Forn de Pa l’Era. Us recomano provar la típica coca de Rupit!

Desprès d’esmorzar retornem enrere i seguim per la carretera direcció a Tavertet. Fem un canvi d’itinerari, ja que retallarem camí i alhora gaudirem de l’espectacularitat que ens ofereixen les vistes des de la pista que passa vorejant els Cingles del pla Boixer i de l’Avenc.

Aquesta estreta pista s’inicia al km. 28,5 de la carretera C-153 i ens fa passar en un primer moment entremig d’un preciós bosc on trobem a la nostra dreta la Font de Rajols, on hi parem un moment a fer-hi fotos. La parada val molt la pena, i més si es fa el trajecte a la tardor, on els boscos tenen una amplia gama de colors groguencs, verdosos, amarronats i ocres!

Seguim per tota vora de cinglera on parem en alguna de les seves zones habilitades per contemplar les amplies i espectaculars panoràmiques. Llavors seguim i rodegem el grandíssim Mas de l’Avenc (https://www.avenc.com) per arribar finalment a Tavertet on aparcarem pròxims a l’església de Sant Cristòfol. Si entrem pel costat invers (entrada principal del poble), ens veurem obligats a aparcar a l’entrada, en una zona habilitada i pagar un euro per dia, un preu simbòlic i gens excessiu. Ja aparcats, ens desplacem fins al davant de l’església parroquial, i ja estarem a punt per començar aquesta ruta.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La ruta: Comencem a caminar i ens dirigim cap al mirador de Tavertet, que ens queda a tan sols 200 metres. Com que és molt d’hora, i el dia s’ha aixecat emboirat, no tenim vistes de cap tipus; això si, sota nostra hi tenim un mar de núvols que sembla que estiguem en un avió!

Seguim vorejant la cinglera i enllacem amb la pista que passa pel Coll de Malla, i poc desprès la deixem per enfilar-nos a la nostra esquerra i agafar un corriol que ens portarà fins a les poques restes que hi ha visibles d’una antiga muralla ibèrica.

Desprès de fer-hi una foto, retornem enrere i anem a buscar l’extrem de la cinglera del Pla Alt del Castell, girant a l’esquerra. Anem caminant per tota vora de cingle, on veureu que la seva verticalitat és realment de vertigen, pel que no cal acostar-s’hi excessivament.

Seguim caminant fins a trobar la masia “del Castell” davant nostre, i el turó del castell, just darrera de la masia. A la nostra esquerra veurem un indicador amb el baixant de la “Canal del Castell”.

Nosaltres seguim per l’ample pista que va resseguint el Pla de Baix del Turó del Castell. Al costat mateix de la pista trobem un mirador amb la seva corresponent taula d’orientació. Val a dir que no és que estigui massa ben feta. En ella s’hi poden veure els relleus de les muntanyes més pròximes, i amb un petit numero casi imperceptible, el nom de cadascuna d’elles.

Arribats a l’extrem sud-oest de la gran planúria, trobarem el corriol que ens portarà fins al Puig de la Força. Hem de perdre altura, i tot primer anar en direcció esquerra, per desprès fer un gir fins a trobar un primer tram d’escales bastant dretes. En el moment que les escales arriben en un replà, hi veurem una espècie de cova i seguim baixant. Estem en una petita zona boscosa, i de sobte, veiem com un parell de voltors ens sobrevolen. Quedem bocabadats mirant el seu vol majestuós. Cada vegada comencen a haver-n’hi més, fins al punt d’arribar a comptar fins a 25 d’aquestes enormes aus. Just a sota nostra, veiem com utilitzen un espadat de la pròpia cinglera coma “àrea de descans”. Parats hi podem veure 9 exemplars (podeu veure la foto adjunta). Desprès d’aquest parèntesis, avancem pel sota cingle i trobem una enorme balma, amb una gran pedra que ens fa de seient. Aprofitem per a fer un descans i veure la magnífica panoràmica de l’embassament de Sau.

Després de fer 4 fotos, caminem en direcció oest i arribem a un nou tram d’escales. Aquestes iguals de dretes i relliscoses que les anteriors. Ens condueixen al Coll del puig de la Força, que te un pas ben marcat per on passar. Al davant nostre, i just com comencem a enfilar-nos turó amunt, veiem un pany de paret que forma part de l’antic castell de Cornil. Hi fem una petita parada per a veure’n el que queda de la seves restes i seguim pujant.

Arribats al punt de màxima altura d’aquest puig, veiem just davant nostre, l’objectiu del dia. Aquest no és altre que una bran balconada, que queda un pèl desenganxada de la resta turó. Per arribar-hi cal descendir uns metres i superar a través d’un arbre o d’un petit salt, un tall que hi ha entre costat i costat. Potser no és res complicat, però fa una mica de respecte travessar-lo. Aquest punt no és apte per a persones amb vertigen. Ara si, hem arribat a la gran balconada de l’embassament de Sau. Estem a l’extrem del Puig de la Força i tenim unes amplíssimes vistes de tota la zona. La caminada ha valgut la pena!

Si anem acompanyats, podem demanar que algú retorni enrere fins al punt més alt del darrera, i ens faci una foto. Nosaltres quedarem com formiguetes enmig d’un paisatge espectacular, jo diria que únic! És la foto de la jornada, i segur que és la imatge que ens quedarà per al record.

Retornem enrere per on hem vingut, fins a trobar la pista principal que rodeja tot el Pla de Baix. Arribats a l’extrem nord, creuarem per enmig d’una petita zona boscosa per arribar-nos fins a un sobresortint que actua de mirador de tot el Sot de Balà. Just davant nostre veurem l’imponent Morro de l’Abella, que finalitzada la ruta anirem a visitar. Completem la volta fins a retornar a l’unió entre plans i finalment caminant per la pista central, connectarem amb el Coll de Malla, i d’aquí fins al nucli urbà on donarem per finalitzada aquesta magnífica ruta panoràmica. Pocs llocs com la zona de Tavertet, son tan obertes i compten amb aquestes grans visuals. Salut, precaució i bona ruta!
Kruispunt

Baixant del Grau del Castell

Kruispunt

Baixem pel corriol

Archeologische opgraving

Balma del Castell

panoramisch

Cingles del Pla Alt del Castell

Bergpas

Coll de la Malla

Bergpas

Coll del Puig de la Força

Kruispunt

Gir a l'esquerra

Kruispunt

Grau de baixada

panoramisch

Mirador de Tavertet

panoramisch

Mirador del Castell

panoramisch

Mirador dels Cingles de Balà

piek

Puig de la Força

El Puig de la Força és una muntanya de 739 metres que es troba entre els municipis de Tavertet i de Vilanova de Sau, a la comarca d'Osona. S’hi accedeix a través d’un corriol que arrenca arran de cinglera, just a la vora del Pla de Baix del Castell. Al poc d’iniciar-se el corriol, s’enllaça amb unes escales de pedra força costerudes. Llavors es creua una petita part boscosa i es passa per sota de la cinglera a través d’una gran balma. Es segueix planejant per desprès baixar per un segon tram d’escales que comuniquen amb el Coll del Puig de la Força, als peus de l’enrunat Castell de Cornil. Travessem aquest pas i comencem a enfilar-nos per accedir al capdamunt d’aquesta formació rocosa. Si volem arribar fins a l’extrem d’aquest turó, al punt que és més obert i alhora més panoràmic, ens caldrà superar un tall vertical, fent un petit salt. Val a dir que aquest pas, no és apte per a tothom, ja que cal ajudar-se d’un arbre sec o un parell de cordes per a poder superar-lo i no caure al buit. Si arribem al capdavant del Puig, tot aquest esforç, es veurà recompensat per l’impressionant vista panoràmica que és te de l’embassament de Sau, que queda als nostres peus. Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Archeologische opgraving

Restes de muralla Ibèrica

Archeologische opgraving

Restes del Castell de Cornil

El Castell de Cornil és un castell catalogat com a monument del municipi de Tavertet (Osona) declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN). Segons l'historiador Mn. Antoni Pladevall i Font, les restes de la fortalesa o castell termenat atribuït popularment a la família Tavertet, corresponen en realitat al castell «Cornile». Aquestes restes es troben arrapades a l'espadat, en el petit istme que separa el Puig de la Força de la cinglera de Tavertet. Des del lloc es domina la vall del Ter i el sot de Balà. Les restes són minses però es poden distingir elements ben diferenciats. Un situat just a l'istme, únic indret vulnerable i que seria la zona fortificada. S'hi veuen diversos murs que formen un basament de muralla com també terres que engrandeixen la plataforma habitable. Al lloc més prominent hi ha les restes d'una peça de planta quadrada, d'uns 3 metres de costat interior, que podria ser una torre, als costats de la qual continua la muralla però no se sap on acabava. A la banda de tramuntana del Puig de la Força hi ha una cisterna cavada a la roca i coberta amb una volta de carreus. Enmig del cingle, damunt d'una lleixa plana, hi ha les restes de dos habitatges que n'aprofiten les balmes. Només és visible el mur que tanca la balma i restes del foc que amb el temps tenyí la roca de color negre. Un d'ells, el millor conservat, es troba al vessant de migjorn i l'altre a llevant del Puig. L'aparell dels murs és el mateix a totes aquestes construccions. És de pedres molt ben encarades, de forma quasi paral·lelepipèdica, de mides mitjanes, molt ben posades formant filades. El morter és de poca duresa, fet amb sorra, calç i argila. Al sector de Tavertet hi ha força restes d'habitatges sota les balmes, algunes habitades fins no fa gaire temps. Amb tot, l'aparell dels murs dels habitatges del Puig de la Força és indiscutiblement d'època anterior.
Informatie

Seguim a l'esquerra

parkeren

Tavertet

Tavertet, alçat sobre un enorme espadat de 200 metres, fou un lloc propici per a l'assentament humà primitiu. Els vestigis de l'època neolítica, el sepulcre megalític, el camp d'urnes funeràries i la muralla ibèrica són testimoni d'una notable activitat prehistòrica. Enfront hi ha la cinglera de Tavertet, que cau amb un contrast de colors i amb una panoràmica colpidora, la qual es pot contemplar des del mirador del poble i representa una de les imatges més emblemàtiques i boniques del territori. Al centre del poble en destaca l’església parroquial de Sant Cristòfol, del segle XI i on en destaca una finestra en forma de creu de campanar. Tavertet és considerat un dels punts més turístics de la zona per la seva tranquil·litat i l'aïllament, el poble ens ofereix una panoràmica magnífica a la Vall de Sau i les Guilleries. Tavertet està situat sobre un massís de materials terciaris eocènics sedimentaris que formen una plataforma tabular elevada, amb unes cingleres de verticalitat superior als 200 m. Cingles, coves i balmes són complementats per corrents fluvials que sovint esdevenen salts d'aigua d'una bellesa extraordinària. La fauna salvatge es manté prou nodrida perquè es faci visible als ulls de l'estudiós de la natura. La vegetació és molt abundant, amb boscos compactes d'alzina, roure, faig i pi, així com altres tipus d'arbres i arbustos. Copioses plantes petites i herbes acaben de configurar una vegetació de més de 400 espècies de flors diferents.

Commentaar