Moving time  7 uur 32 minuten

Tijd  7 uur 55 minuten

Coördinaten 9699

Geüpload 8 maart 2020

Uitgevoerd maart 2020

-
-
576 m
388 m
0
14
28
55,23 km

52 maal bekeken, 2 maal gedownload

nabij Cervera, Catalunya (España)

XXI edició de la Marxa dels Castells de la Segarra, que al llarg de 54 km i uns 1200 m de desnivell acumulat ens ofereix un atractiu recorregut amb color primaveral per l'altiplà que conforma la comarca de La Segarra i els seus pobles. En aquesta edició es comença a Cervera tancant el recorregut circular en el sentit horari. El marxa és un constant puja i baixa de pendents molt suaus i es desenvolupa majoritàriament per pistes de terra, passant pels municipis de Guissona, Torrefeta i Florejacs (passem pels pobles de Les Sitges, Florejacs, El Llor i el llogarret de Castellmeià), Els Plans de Sió (passem pels pobles de Les Pallargues, Sisteró, l'Aranyó i Montcortés de Segarra) i Cervera (passem per La Cardosa, Cervera i Castelló d'Oluges), tenint com a principal atracció la bona quantitat de castells de la comarca pels quals anirem passant. Tots els castells, 10 en total, formen part de la Ruta dels Castells del Sió de la Segarra, i alguns d'ells, com els de Les Pallargues, Florejacs o el de les Sitges són visitables. En el nostres cas el track s'allarga una mica més en fer un parell de curtes però interessants visites per l'interior de les poblacions de Florejacs i El Llor.
Waypoint

Plaça de Sant Miquel de Cervera-Sortida

Burcht

Castell de La Cardosa

Edifici de grans dimensions de planta quadrangular amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La porta principal és d'arc de mig punt adovellat, està precedida per tres esglaons i queda flanquejada per dos contraforts atalussats que hi ha només a nivell de planta baixa. Als tres pisos superiors s'obren finestres allindades de diferents dimensions. A la façana lateral s'obren dues grans finestres a la part superior d'arc rebaixat i a nivell del primer pis s'obre una finestra de grans dimensions amb la llinda i els brancals motllurats. Hi ha altres edificacions secundàries als costat de la casa i per la part de darrere hi ha un pati. Es té notícies del lloc de la Cardosa des del segle XI, època en què formava una quadra sota el domini de diversos cavallers. L'any 1398, la Cardosa es va convertir en carrer de Cervera, fins al 1452 quan Guillem de Tàrrega va comprar la senyoria del lloc. Els últims senyors del lloc, a principis del segle XIX, van ser els Montull i Tello. L'antiga casa senyorial de la Cardosa es va convertir en una masoveria fins que el va comprar l'artista Montse Gomis que el va restaurar i el va convertir en la seva residència i en un espai per l'art i la cultura: fa cursos, exposicions, trobades d'artistes....
Burcht

Castell de Montcortès de Segarra

El primitiu castell de Montocortès està ja documentat al segle XI, en el testament del cavaller Guillem Isarn de Trevics. Com molts altres castells de frontera, a les acaballes del segle XV va ser reformat i substituït per l’edifici que avui podem contemplar, impressionant per la seva grandiositat i elegància. L’obra del nou castell va donar com a resultat una magnífica fortalesa de planta rectangular amb dues torres bessones, amb una gran portalada adovellada de mig punt a l’est, finestrals de tipus renaixentista i una galeria d’arcs del mestre Joan Barrufet. La grandiositat del conjunt contrasta amb la senzillesa del petit nucli format per cases de pagès dels segles XVII i XVIII i per l’església de Santa Anna.
Provisioning

L'Aranyó-Avituallament 1

Tot i que originàriament el castell havia consistit en una torre de vigilància i defensa per fer front als atacs sarraïns, posteriorment l’edifici va ser transformat en castell-palau (s. XVI) amb una funció estrictament residencial, com era habitual en les fortificacions de la Segarra postmedieval. Actualment, el castell forma un bloc massís de grans proporcions reconstruït sobre una antiga fortalesa, de planta poligonal i amb una torre quadrada de grans proporcions que és l’element més antic del conjunt. Al segle XIX va ser propietat dels Pedrolo-Gomar, família de l’escriptor català Manuel de Pedrolo, que va néixer en aquest castell l’any 1918.
Waypoint

Canal Segarra-Garrigues/Pas sota carretera

Building of interest

Mas de Golonor

El Mas de Golonor és una masia de Sisteró, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una masia situada en un punt elevat per tal de tenir una visió del territori i orientar les dependències per tal d'aprofitar els avantatges climatològics, a prop del riu Sió. Presenta coberta a dues aigües amb el mur realitzat amb paredat i carreus regulars de pedra. Presenta una divisió de planta baixa, i dues plantes superiors. La planta baixa s'organitza al voltant d'un espai central, l'entrada, amb les quadres a un costat i el magatzem o graner a l'altre. A la porta principal hi ha un arc rebaixat amb una inscripció on apareix l'any de la seva construcció o ampliació, el 1807. La primera planta presenta tres obertures a l'exterior, un balcó central i dues finestres de mitjanes dimensions als laterals, que corresponen a la zona utilitzada com a habitatge. A la segona planta o golfes trobem tres finestres de petites dimensions situades simètricament a les obertures de la primera planta. Recentment s'ha construït una mena de mur de contenció amb la presència d'una graonada d'accés amb maons de formigó, així com diferents estances annexes a la masia. Aquesta masia fou construïda als anys setanta del segle xx per servir d'habitatge als encarregats de guardar el castell de Ratera, propietat de l'arquitecte Joaquim Vilaseca.
Waypoint

Sisteró

Provisioning

Les Pallargues-Avituallament 2

Les primeres referències al castell de les Pallargues es remunten a mitjan segle XI, quan el trobem documentat amb el nom d’”Espallargues”. Objecte de nombrosos canvis de propietari al llarg de la seva història, destaquen els comtes d’Urgell, el baró de Concabella, el marquès d’Argençola o els prínceps de Belmonte com a senyors més representatius. En els seus orígens (s. XI) el castell constava d’una torre de vigilància i defensa i de ben poca cosa més, i estava aïllat al punt més alt, al costat del riu Sió. Progressivament, com a moltes altres construccions defensives, es va anar envoltant de cases per donar servei a les necessitats del seu senyor fins a formar un nucli urbà. El castell actual pertany al tipus de castell-palau que tant abunda a la comarca de la Segarra. Presenta una planta molt irregular formada per tres polígons de diferent mida, fruit de diverses etapes constructives fins a arribar a l’aspecte actual. Destaca l’arc gòtic de 13 metres de llum situat al cos central del castell.
Provisioning

Florejacs-Avituallament 3

Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, va construir aquest castell al segle XI sobre una fortalesa més antiga. De fet, el seu nom té arrels iberes: loreac, “elevació fortificada de les flors”. Un dels primers senyors del castell va ser Galceran Erimany, capturat l’any 1110 a les croades va empenyorar el castell per pagar el seu rescat. Avui el castell és una gran casa senyorial d’estil renaixentista (reformada al s. XVI), tot i que conserva elements medievals, com els murs de l’antiga muralla i una torre emmerletada de planta rectangular des de la qual es comunicaven, entre d’altres, amb el castell veí de les Sitges mitjançant senyals òptics. Les col•leccions que guarda el castell van des de joguines de diferents èpoques fins a armes: destaca un estilet, l’única arma que, en la lluita cos a cos, podia travessar la cota de malla dels cavallers.
Burcht

Castell de les Sitges

Aquesta petita fortalesa residencial de planta rectangular, antigament coneguda com castrum des Ciges, data del segle XI, quan Arnau Mir de Tost va desplegar el poder defensiu del seu senyor, el comte Ermengol d’Urgell. Gràcies a la seva situació estratègica, es va convertir en protagonista durant les lluites cristianes i l’avanç cap a les terres de la Hispània musulmana. El castell conserva un aspecte genuïnament medieval, amb esvelta torre d’homenatge (s. XIII) al centre del conjunt amb més de 20 metres d’alçada i envoltada per una muralla que tanca el recinte amb la mateixa forma. La torre és l’element més notable del castell, amb l’obertura de l’antiga porta de la torre a 8 metres d’alçada, fet que demostra la seva funció defensiva. L’interior del castell ens mostra uns espais propis d’una residència aristocràtica i conserva encara el celler, la masmorra i els espais destinats a cuina, forn i cavallerisses. Des de la terrassa superior, es pot gaudir d’una magnífica panoràmica de la comarca de la Segarra i comarques veïnes. Els grans finestrals, els merlets, la porta d’entrada d’arc de mig punt adovellada, els contraforts per reforçar les parets, construïts posteriorment, i les restes de l’antic matacà li confereixen l’aspecte d’un castell medieval ideal.
Waypoint

Grup Alimentari Guissona

Waypoint

Portal de l'Àngel de Guissona

El Portal de l’Àngel és un portal d’entrada a l’antiga vila closa de Guissona on hi ha la imatge d’un àngel dempeus. Des del segle XI al XV Guissona fou una vila emmurallada tancada amb tres portals d’accés, aquesta porta és l’única que en queda. Es troba a la part nord del recinte urbà i per la seva factura sembla ser una porta d’origen romà. L’aparell constructiu del portal de l’Àngel presenta carreus encoixinats, propis de l’època baix medieval. De la resta de la muralla només se’n conserven dos fragments al costat del mateix portal. Al costat occidental, hi ha un pany de muralla d’igual datació, molt modificat posteriorment, i a l’est, resta un fragment de muralla d’uns 3 m d’alçada i 13 m de llargada on es veuen carreus regulars entre 30 i 40 cm de llarg. A la façana posterior de la casa Torres, a la plaça Major, es pot observar part de l´antiga muralla romana que tancava tota la vila. Actualment queda encara un mur de carreus regulars de bona talla col·locats en sec, cosa que fa suposar el seu origen romà.
Provisioning

Pavelló municipal de Guissona-Avituallament 4

Burcht

El Llor

El poble del Llor es troba al sector de llevant del terme, entre Bellveí i el Far, aturonat. El nucli urbà es formà al voltant de l'antic castell del Llor, que coronava el cim. Alguns carrerons baixen del castell i altres fan la volta a la vila closa. Al clos s'hi entra per un portal obert a la banda de llevant. Prop del portal, fora del clos, hi ha l'església parroquial de Sant Julià del Llor, de la qual no ens ha arribat cap notícia documental. El conjunt de l'edificació revela diferents etapes en la seva construcció; la capçalera i els trams immediats s'insereixen dins una tradició que depèn de formes romàniques, mentre que la façana és classicitzant i porta la data del 1783, amb emblemes heràldics del poble i dels senyors de Copons. El castell (Lauro, de “llorer”) és esmentat des del 1024 en unes discussions entre el bisbe Ermengol d'Urgell i el cavaller Guillem de Lavansa.
Provisioning

Castell de Castellmeià-Avituallament 5

Castellmeià (documentat al s. XI) és un típic castell isolat de la Segarra envoltat de camps de conreus de secà que va ser reformat a finals del s. XVI, com molts altres castells de la zona per convertint-los en residències senyorials, un cop superada la funció inicial defensiva. L’edificació presenta una planta rectangular amb dues torres cilíndriques gruixudes situades als extrems de l’edifici. L’accés a l’interior es fa a través d’un portal adovellat, on a la clau destaca l’escut heràldic. També hi torbem inscrit “en mars 1569”, segurament la data de realització de les obres que van reconvertir el castell en residència. A l’interior trobem un vestíbul poligonal que podria correspondre a un pati més antic. La façana presenta finestres renaixentistes típiques del segle XVI. A uns metres de distància hi ha l’església romànica (s. XIII)
panoramisch

Panoràmica de Malgrat

Castell de Malgrat Documentat el 1078 a través d’una venda que van formalitzar Joan Oromir i la seva esposa Adelaida, va pertànyer a Berenguer Ramon i al seu fill Arnau Berenguer que el va cedir a Santa Maria de Solsona que el tingué fins al segle XIX. El cognom Malgrat apareix relacionat amb els castlans del lloc a la fi del segle XIII. Actualment és un casal reformat que presideix el petit poble homònim situat a la dreta del riu Sió. El petit grup de cases que formen Malgrat de Segarra és una entitat de població de Cervera.
Provisioning

Castellnou d'Oluges-Avituallament 6

Castellnou d´Oluges (o Oluja) es troba a la riba esquerra del Sió. El poble és centrat per una plaça. En el pla inferior hi ha el sector més modern i l´església parroquial de Sant Pere, refeta al s. XVI. Aquesta església conserva alguna paret de la primitiva construcció i a l´interior de l´edifici hi ha sarcòfags de pedra pertanyents a les famílies Oluja i Castellnou. Dominant el tossal per on s´estenen les cases, hi ha una torre de planta quadrangular i algunes parets, restes del castell de Castellnou. Castellnou participà amb altres pobles veïns, com Sant Guim de la Plana, el Llor, la Manresana i Oluja Jussana, en l´avalot contra els jueus del call de Cervera (1391), els quals eren econòmicament potents i creditors de molts pagesos de la comarca.
Waypoint

Universitat de Cervera-Arribada

La Universitat de Cervera és una de les obres més importants de l’arquitectura del s. XVIII a Catalunya. Amb el decret de 14 d’octubre de 1717 Felip V va ordenar erigir la Universitat de Cervera, l’obra va començar el 1718. La planta de la Universitat s’organitza entorn de dos patis quadrats i un allargassat amb porxo continu. La zona més noble és el tram central, on hi ha la capella i la biblioteca. Les tres façanes de l’edifici mostren el moment de transició en què es troba el fet artístic. La façana exterior principal és barroca, feta de pedra amb decoració de bronze. La façana principal interior és neoclàssica, amb semi pilastres jòniques, el simbòlic frontó i amb les dues torres, i tindrà una gran influència en l’arquitectura religiosa de la comarca. La contraporta és característica de la manera de fer dels enginyers (simetria i austeritat). Al primer pis s’allotja el Paranimf, en forma de capella de tres naus sostingudes per pilars i cúpula hemisfèrica, presidida per un magnífic retaule d’alabastre obra de Jaume Padró.

Commentaar